Teatre, en majúscules i sense etiquetes

Per segon any consecutiu, Castellar ha acollit la Mostra Inclusiva d’Arts Escèniques. La jornada de teatre, aquest dissabte al matí a l’Auditori Miquel Pont, ha comptat amb la participació de set companyies d’arreu de Catalunya que han fet pujar a l’escenari més d’un centenar d’actors. Les entitats encarregades d’oferir les actuacions han estat ACIDH, Alquimistres Teatre, Arc de Sant Martí, FUPAR, Grup Catalònia, Grup de Teatre Amics de les Arts i el TEB Castellar.

Durant quatre hores de teatre gairebé ininterromput, les butaques de l’Auditori s’han omplert. Unes dues-centes persones, aproximadament, no s’han volgut perdre el resultat de molts mesos de feina, que culminen amb un missatge reivindicatiu: “L’objectiu final era demostrar que som capaços, absolutament, de fer qualsevol cosa. Esperem que a la llarga no hàgim de posar l’etiqueta de mostra teatre inclusiu. Sinó, simplement, de mostra de teatre”, ha declarat Toni Garrich, membre de la Junta de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb discapacitat intel·lectual. “El que es tracta és de fer-ho bé, de passar-ho bé, de treballar. El teatre és això. No importa tant com és sinó què és. I és teatre, en majúscules”.

Els gèneres de les diferents obres han estat variats, però, sobretot, ha prevalgut l’entreteniment. Les funcions han estat amenes per a l’espectador. S’han portat a l’escenari De Pel·lícula (Grup de Teatre ACIDHCOMEDY), Donde manda el amor no manda capitán (Alquimistes Teatre), El castillo del descanso eterno (Arc de Sant Martí), Olalá, c’est magnifique! (Protagonistes Nosaltres_Fupar), Sí, soc jo (Quanta Gent), Cansalada cançalada (Grup de Teatre Amics de les Arts) i Simba el rei (Teatre Co Castellar).

Alguns actors, acabada la mostra, reconeixien la màgia del teatre i l’efecte que ha tingut a les seves vides des que van començar a fer-ne: “Fer teatre és una cosa molt important per mi. Abans no en feia, i vaig entrar-hi i m’ha donat moltes il·lusions. Ara soc més obert i també m’ha obert moltes portes”, explicava el Cándido. Per altra banda, l’Amaia, que reconeixia que avui, tot i els nervis, ha estat un dia molt il·lusionant, expressava: “Porto quatre anys fent teatre i, des que estic a teatre, m’atreveixo a parlar molt més amb la gent desconeguda”.

Tant l’Amaia com el Cándido feia un any que preparaven l’obra. També el Francisco, que assaja dues hores els divendres a la tarda, i alguns dimecres també. Ha interpretat a Posidó: “M’ha agradat molt fer aquest personatge”, celebrava. Però una de les coses que més ha destacat ha estat haver compartit el matí amb altres grups: “Hem fet molts amics, i això està molt bé”.

A la cloenda de l’acte, Toni Garrich ha ressaltat la importància de normalitzar el teatre inclusiu, aconseguir que, de cap manera, no resulti estrany per a l’espectador: “La bellesa de les coses depèn d’aquell que les contempla”.