La cançó que té aquest títol em va impactar molt. Freddie Mercury ja era conscient de la seva malaltia i les conseqüències que tindria la seva evolució, sabedor que en aquell temps no n’hi havia, de remei.
Crec que ser conscient de la proximitat de la pròpia fi i afrontar-la cantant és símptoma de tenir una gran fortalesa emocional. La música que feia Queen no entrava dins de les meves preferències, però aquesta peça em va colpir pel seu missatge. Potser la imatge que havia ofert el cantant no era exemplar, davant d’una opinió clàssica i un pèl decorosa, després d’una vida plena d’excessos, però havia estat dedicada a assolir grans reptes en la seva passió per la música. Una vida breu però aprofitada. “Forever is our today / Who waits forever anyway?” (‘Per sempre és el nostre avui/De totes maneres, qui espera per sempre?’), diu al final de la cançó.
Aquells que hem arribat a una edat que té molt més passat que futur, podem entendre una mica el significat de la brevetat de la vida.
Això ho va explicar molt bé Luci Anneu Sèneca, nascut a Còrdova l’any 4 aC i mort a Roma l’any 65. En tornar del seu desterrament de vuit anys a Còrsega amb un esperit més amansit, quan havia estat acusat d’haver comès adulteri amb Júlia Livil·la, germana de Calígula, va escriure un diàleg destinat a Pompeu Paulí, pare de Pompeia Paulina, segona esposa de Sèneca, amb el títol De la brevetat de la vida.* Com a exegesi cal aclarir que la intenció real de l’escrit és la de posar de manifest l’aprofitament del temps. La vida no és breu, l’escurcem nosaltres malversant-la en ocupacions inútils, tot i que, per a ell, l’aprofitament de la vida en aquells moments era la seva dedicació en exclusiva al conreu de la filosofia.
A la pàgina 2, sota el títol de “Com malversem el temps de la vida”, fa una relació de diferents actituds que condueixen a fer-ho. Diu: “La vida, si saps emprar-la bé, és llarga. Però l’un és dominat per una insaciable avarícia, l’altre està aqueferat constantment en treballs inútils; l’un és donat al vi, l’altre llangueix en l’oci; l’un és treballat per l’ambició, sempre sospesa del judici d’altri, l’altre per la cobejança temerària del negoci, quan l’esperança d’un guany el mena per totes les mars i terres”. I així segueix amb una llarga relació de motius, fent èmfasi en la crítica d’aquells dominats per les distraccions, els vicis i la disbauxa.
Més endavant, a la pàgina 20 i sota el títol “Només els savis viuen”, diu: “Els únics ociosos són els que es consagren a la saviesa: són només aquest els que viuen, car no solament aprofiten el temps de llur existència, sinó que hi afegeixen totes les altres edats: tot el que abans d’ells s’ha esdevingut, ells ho adquireixen”. Aquí trobem el concepte de continuïtat i acumulació de coneixements, al qual només poden accedir aquells que es dediquen a l’estudi dels antics filòsofs tot fent noves aportacions.
Però aquest estoïcisme de Sèneca va ser temporal, ja que posteriorment es va tornar a enlluernar pel poder i les riqueses, fet que va determinar la seva fi amb el suïcidi.
Friedrich Nietzsche (1844-1900) fa parlar en Zaratustra** i diu: “Es propio de almas nobles no querer tener nada de balde, y menos la vida. La plebe quiere vivir de balde: nosotros, a los que se ha dado la vida, vivimos con la mente puesta en lo que podemos dar a cambio de ello” (p. 521).
Nietzsche aprofundeix en la idea de Sèneca quant a l’aprofitament de la vida per elevar l’esperit i retornar a la societat allò que s’ha aconseguit, fent una crítica ferotge a aquells que es manifesten indolents i viuen aliens a qualsevol idea d’introspecció, de coneixement del propi jo i de la seva superació, o d’aquells obnubilats per les creences religioses. Zaratustra és el vehicle que utilitza Nietzsche per donar a conèixer les seves idees en contraposició amb les religioses d’aquella època. Giren al voltant de la idea principal que Déu és mort, tot fent la presentació del seu “superhome”, allò en què esdevé l’home deslliurat de les creences encotilladores que no el deixen créixer.
Desafortunadament, la gran quantitat de filòsofs i conreadors d’humanitats que hi ha a la nostra societat que allarguen la vida a la recerca del “superhome” nietzscheà no destaca prou. Ans al contrari, creix el nombre de falsos zaratustres que fan curta la seva vida escampant les seves estupideses per mitjà de les xarxes socials i, el que és pitjor, tenen molts seguidors, també de vida curta.
(*) SÈNECA, L. A. ‘De la brevetat de la vida’. Altaya, 2009.
(**) NIETZSCHE, F. ‘Obras completas, libro III. Así habló Zaratustra’. Prestigio, Buenos Aires, 1970.
