El passat ple el govern del PSC presentava a aprovació el nou pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS), un instrument clau per a la definició a futur de molts aspectes involucrats en la mobilitat, tant a peu com en altres modes no motoritzats, el transport públic, l’ús del cotxe o l’aparcament, des d’un punt de vista global, i amb la mirada posada en la sostenibilitat, l’accessibilitat, la seguretat i la qualitat de vida.
Ja avancem que aquesta, la primera gran proposta reguladora des de la presa de possessió de la nova alcaldessa, la va salvar la majoria absoluta del PSC, mentre que tota l’oposició hi va votar en contra.
Junts per Castellar som conscients de la importància de disposar d’una eina com pot ser un pla que té la finalitat, ni més ni menys, de projectar un model de municipi. I precisament per això enteníem que allò que trobàvem davant nostre no era el que la nostra vila necessita. Coincidim en la voluntat i en el fons, que segurament tot el consistori comparteix, però no en com s’ha acabat materialitzant en un document. Malauradament, en l’espai d’aquest article és impossible transmetre tots els arguments, però intentarem fer-ne unes pinzellades.
La raó és que el nou pla de mobilitat aprovat neix amb inconcrecions, per no dir incorreccions flagrants, establint línies bàsiques i generals, quan el que s’espera d’un instrument de planificació que ha de modelar el futur que volem són mesures i respostes, més enllà de posar negre sobre blanc les problemàtiques que tothom pot veure i de marcar les línies a les quals la intuïció i el sentit comú ja ens aboquen. N’hi ha de mesures? I tant, és clar. Perquè hi ha hagut un llarg treball tècnic amb moltes parts implicades. Això sí, menys mesures de les que esperaríem i incomprensiblement conservadores moltes d’elles.
Per què preveure que només algunes parades de bus siguin intel·ligents, amb informació actualitzada i audiovisual, sent més còmodes i accessibles, en comptes de transformar-les totes? Per què no definir un plantejament clar sobre els dèficits que pateixen una gran quantitat de voreres, a part que a molts llocs ni n’hi ha? Com vam dir al ple, aquesta és una assignatura que, en els mandats que porta, el PSC encara té pendent, i aquí sí que parlem d’una accessibilitat molt bàsica alhora que imprescindible per a moltes persones només en posar un peu fora de casa seva. O el tema de l’aparcament, tabú, on no hi ha cap discussió senzillament perquè l’equip de govern nega que aquest problema existeixi.
Bé, això que poden semblar petits exemples molt concrets, gairebé ridículs, valguin per a il·lustrar de què parlem, dins de l’ingent i complex conjunt de vessants que comprèn un pla com aquest, pla segurament còmode i abastable per al govern, per a nosaltres poc ambiciós, on l’esperit conservador deixa a l’aire moltes qüestions imprescindibles, les més urgents respecte a la qualitat ambiental, o la plena accessibilitat, per dir-ne algunes. Precisions que segurament s’hauran d’anar concretant sobre la marxa, potser amb més estudis, i/o endarrerint-se en el temps, en un horitzó llunyà on, a sobre, en moltes matèries ja anem fora de termini.
Amb la recança per una oportunitat perduda per a Castellar, però també per responsabilitat, vam votar en contra, sabent que queda un llarg recorregut per a arribar allà on el pla aprovat pel PSC ens deixa a mig camí, i Junts ja hi som treballant fa temps.
* Regidor de Junts*
