04/10/2024 Opinió
Què volem els catalans?
Josep Simon

Per donar alguns arguments sobre la qüestió, valdria la pena disposar d’algun comentari que pogués resumir l’expressat durant molts anys per historiadors, periodistes, persones rellevants de la política i de les institucions de Catalunya, en relació amb el sentiment del que som i com ens sentim com a poble al llarg dels temps. Per això agafo una expressió de Josep Tarradellas del llibre Tarradellas, una certa idea de Catalunya, de Josep Esculies, que diu: “Ens considerem una nació amb llengua i cultura pròpia, que formen una societat particular, amb un diferencial bàsic de la seva població, al llarg dels segles, de voluntat d’autogovern”. Des d’aquest punt de partida, m’agradaria posar al dia quines són les principals inquietuds dels ciutadans de Catalunya avui. Per això us deixo les dades de l’enquesta del Baròmetre d’Opinió Política (BOP) de la Generalitat de Catalunya del 18 de juliol del 2024:
-Líders més ben valorats: Salvador Illa, 5,2; Pere Aragonès, 4,8, i Carles Puigdemont, 3,9.
-Principal problema a Catalunya: insatisfacció amb la política, 16%; accés a l’habitatge, 11%; relacions Catalunya-Espanya, 9%.
-Temes que haurien de ser prioritaris per al Govern de Catalunya: reduir les desigualtats socials, 48%; impulsar el creixement econòmic, 22%; l’ordre i la seguretat pública, 14%.
-Actituds davant la independència de Catalunya: independència unilateral, 8%; independència pactada, 33%; unitat d’Espanya pactada, 33%; sense posició definida, 14%; unitat d’Espanya sense negociació, 9%.
-Preferències en la relació Catalunya-Espanya: una comunitat autònoma d’Espanya, 34%; un estat independent, 31%; un estat dins una Espanya federal, 22%; una regió d’Espanya, 7%.
Analitzant els resultats, queda clar que en les preferències dels lideratges actuals l’únic que supera el cinc, és Salvador Illa, Carles Puigdemont cau fins al 3,9.
Els principals problemes que els ciutadans perceben són clars: mala acció política, habitatge i relacions Catalunya-Espanya.
Les prioritats dels ciutadans per l’acció de govern també són molt clares: reduir les desigualtats socials dels ciutadans i millorar l’economia del país.
En les actituds dels ciutadans davant la independència de Catalunya, dominen clarament les posicions d’independència pactada (33%) i unitat d’Espanya (33%), és a dir, la via del diàleg i pacte.
En les preferències dels catalans per la relació Catalunya-Espanya també s’imposen les vies de pacte amb l’opció de continuar com a comunitat autonòmica i un estat federal, amb el 56%; per sobre el 31% de l’estat independent.
Si ja tenim clar què és el que volen els ciutadans, ara convindria que els nostres representants polítics al Parlament de Catalunya com a  càmera de debat polític, amb capacitat per legislar, posin fil a l’agulla per fi i aconseguir aquests objectius que demanden els ciutadans.
Cal, doncs, després de la inacció política i legislativa dels darrers anys de procés, girar full d’aquesta etapa nefasta per al país i posar-se a fer política de nivell. Per fer això m’agradaria suggerir alguns comentaris sobre els partits actuals del Parlament de Catalunya:
El partit de Junts hauria de fer tant sí com no autocrítica i una revisió a fons del seu full de ruta polític, pel futur de Catalunya, i Carles Puigdemont queda inhabilitat políticament per continuar exercint de líder després del fracàs de l’exclusiu projecte d’enfrontament i posicions unilaterals, que no han servit i que no són viables en l’estat democràtic actual.
ERC ha sabut fer autocrítica i una anàlisi de la situació actual per prendre decisions, i això diu molt a favor seu, amb un canvi de rumb, ja en la legislatura passada, cap a les polítiques del diàleg i l’acord, amb els altres partits i amb l’estat espanyol. El PP, a Catalunya i Espanya, ha de trobar el seu veritable espai conservador, en l’Europa actual, i no la política d’“acoso y derribo” actual, perquè s’ha autoproclamat el partit alfa i exclusiu per governar Espanya. Queda clar que per avançar i posar-nos a nivell europeu, cal prendre decisions importants de país que necessiten grans consensos, entre partits i ideologies diferents. En tres paraules, cal fer país. El PSC, governant, i els comuns, fiscalitzant els acords d’investidura, han de continuar amb les seves idees ideològiques i de gestió. Vox i Aliança Catalana són partits legals, però tenen idees que estan fora dels principis bàsics de drets humans i drets democràtics, per tant, poca cosa a fer.
Ara, doncs, ja toca que des de Catalunya es facin polítiques com cal, per als ciutadans del país i per intentar un encaix pactat amb la resta de l’estat espanyol. Això és el que compta i dona valor a la millora de la vida dels ciutadans.
 

Comparteix
M'agrada
Comentaris