24/11/2023 Opinió
Les veïnes consolaven, el maquillatge amagava. Silencis que cal trencar
Dolors Ruiz

Segurament perquè la infància em va mostrar una realitat que avui és totalment inacceptable, però que encara es repeteix, quan arriba el 25N no puc, ni vull, evitar preguntar-me com evolucionem socialment pel que fa a la violència envers les dones.
Segurament també perquè ara soc regidora, em pregunto què fem des de la política per prevenir, per reparar i per erradicar la violència envers les dones.
De nit sentia el veí cridar i la veïna plorar. Al matí ell cantava i ella callava. Aquesta escena es tornava a repetir tot sovint.  D’aquells fets fa més de quaranta anys, però són records de la infantesa que queden per sempre. 
Recordo també que berenàvem i jugàvem al carrer i les nostres mares aprofitaven per parlar i per xiuxiuejar. Parlaven de la vida, dels fills, del preu del menjar, del temps...
I xiuxiuejaven dels seus problemes i dels de les altres veïnes. 
Elles, les veïnes, eren les psicòlogues dels anys 70 i 80. Elles també feien xarxa, i es donaven suport emocional quan alguna rebia. I alguna rebia molt i molt sovint. Es notava quan feia dies que no sortia de casa i enviava els nens amb alguna excusa.
 Sí, alguna rebia massa sovint, i només tenia el silenci per intentar no rebre més encara. I totes es feien còmplices d’aquell silenci per tal de protegir-la. 
Tampoc tenien eines per denunciar-ho. Mentida. Sí, alguna dona es va omplir de valor per trencar el silenci i anar a la Guàrdia Civil a fer la denúncia. Per resposta va rebre La Fórmula Màgica de les 3 ces, “Comida, camisa y cama. Y vuelva usted a casa”. Per tant, l’eina de denúncia era alliçonadora.
Les normes culturals, les actituds i la tolerància social d’aquella època respecte al que actualment podem identificar com a violència envers les dones són avui totalment inacceptables. Però el problema i la gran necessitat d’erradicar aquesta violència continuen existint. Però el silenci avui encara és difícil de trencar, especialment quan existeix una dependència econòmica o es té por de l’agressor. O quan es tem per la pròpia seguretat o per la dels fills. 
Aquest dilluns, el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, va presentar  el primer Pla nacional de prevenció de les violències masclistes, que vol abordar les violències implicant tota la societat. 
Un pla que compta amb una inversió total de 43 milions d’euros. I que té més de 220 accions per implicar tots els col·lectius de la societat per tal de generar canvis a tots els espais: culturals, esportius, centres de treball, transport públic, centres educatius i àmbit digital, entre d’altres. 
El potencial transformador per atacar les causes estructurals de les violències envers les dones, per atacar les violències masclistes, depèn de tots nosaltres. 
Que la campanya d’aquest 25N ens demani obrir els ulls davant les violències masclistes i actuar quan en siguem testimonis, ens interpel·la a tots a continuar fent un esforç col·lectiu per tal de construir un món més segur i just per a tothom. I per trencar aquell silenci que abans no arreglava el problema, i ara tampoc.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris