21/02/2025 Opinió
La tercera generació i la democràcia
Josep Manel Martí S.

Si es compara a fons com era aquí la vida en tots els aspectes 50 o més anys enrere amb l’actual en democràcia, ens adonem que és com passar del blanc i negre al color. És clar que ha estat fruit d’una voluntat i l’esforç col·lectiu increïbles que sembla que no es té en prou consideració. Crec que el fet que no es valori la diferència abismal entre dictadura i democràcia es deu en part a massa anys de poca atenció a la història propera, i que el tema del conflicte continuï sent tabú, “per evitar enfrontaments”, diuen, com passa amb la memòria històrica. Interessos, falsedats... Els fets són fets, com els viscuts per la castellarenca Pilar Peñarroya Camps, de 89 anys, a la Guerra Civil i la postguerra. Com podem oblidar la dura realitat que vam viure durant 35 anys abans d’assolir la democràcia? Perquè la dictadura, com fan avui els talibans a l’Afganistan, buscant suport en l’estat policial i de bracet del poder religiós, imposava a base de por, prohibicions i brutal repressió unes condicions de vida social, cultural i personal asfixiants, sense drets ni llibertats. Allà són les dones, anul·lades, les que ho passen molt pitjor. Aquí l’alliberació va començar a partir de la mort del dictador aviat farà 50 anys. Increïble és que la democràcia, tan desitjada aleshores, no es valori avui com cal per bona part de la joventut i pels nostàlgics per raons simplistes o despreocupació sota ideologies estretes i interessos partidistes, i el pitjor, amb falta de previsió del que ens ve al damunt tant climàticament com socialment, quan més ho necessitem. Entenc que vulguem evitar més neguits dels que ja tenim i cerquem l’evasió, anestesiats per la desinformació i les xarxes mediàtiques. Però trobo a faltar allò que ens va unir, una major voluntat de tots en assegurar la pervivència de la justícia i el progrés contra els qui ho intenten restringir. Sembla que passi com en els negocis familiars: l’avi el va aixecar, el pare el va fer progressar, però el fill només pensa a viure bé i deixa que es perdi. Increïble! Cal que continuem defensant allò que hem guanyat per a nosaltres i els nostres fills. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris