Com cada inici d’any farem un repàs dels fets més destacats que van tenir lloc a Sant Esteve de Castellar l’any 1925, cent anys enrere.
Comença l’any amb una renovació al capdavant del consistori; l’alcalde interí Josep Rocavert Argelagués deixa el càrrec a favor de Santiago Gorina Sala com a nou alcalde, acompanyat pels regidors: Josep Rocavert Argelagués (segon tinent d’alcalde), Ramon Alguer Pou (primer tinent d’alcalde), Josep Saladich Portell, Josep Ossul Ossul, Baldomer Torrella Juliana, Josep M. Masaveu Homet, Narcís Casajuana Casajuana, Florenci Moix Cot, Pere Genescà Roca i Isidre Viñas Homet (tercer tinent d’alcalde).
L’acta del 14 de gener de 1925 ens parla de la lectura d’un comunicat del Excel·lentíssim Conde de Vallellano, alcalde del Excel·lentíssim Ajuntament de Madrid en el que “se expresa que en momentos en que la vida Española pasa por los anhelos de un mas amplio perfeccionamiento político y social con las inquietudes inherentes á todo logro se ha pretendido, por falsos apóstoles, eclipsar aquella que, por su pureza y resplendor brilla sin màcula ante la luz pura de la verdad: el amor de nuestro pueblo á sus Reyes”.
En aquest sentit, s’acorda, per unanimitat i a proposta del senyor President, “secundar la iniciativa del Excelentísimo Ayuntamiento de Madrid, honrándose nombrando á (sus) S.S.M.M. los Reyes Don Alfonso XIII y Doña Victoria Eugenia, alcalde y alcaldesa honorarios de San Esteban de Castellar, entregándoles á tal objeto el siguiente nombramiento, gravado en un pergamino, cuyo original y como sigue: “Homenaje a S.S.M.M. D. Alfonso XIII y Dª Victoria Eugenia. El magnifico Ayuntamiento de San Esteban de Castellar (Partido de Sabadell, Barcelona) por acuerdo del día 14 de enero de 1925, a nombrado á S.S.M.M. los Reyes D. Alfonso XIII y Dª Victoria Eugenia Alcalde y Alcaldesa honorarios de dicha población en prueba de acendrad, amor y como respetuoso homenaje de cariño y de adhesión en los momentos en que falsos apóstoles amparados en el Extranjero pretendieron eclipsar aquella que por su fuerza brilla, el amor del pueblo español á su Patria y á la Monarquia Española”.
El dia 23 de gener l’alcalde i el regidor Josep Saladich es desplaçaran a Madrid amb motiu de la recepció que s’organitzarà a tal efecte.
En l’acta del 6 de febrer i després de fortes discrepàncies entre els diferents regidors s’acorda començar els sondejos per tal de buscar una altra veta d’aigua en el subsòl en terrenys de la senyora Antònia Cusidó Faus, situats a la falda del puig de la Creu ja que amb l’anterior cota realitzada en terrenys de Juan Bruguera Montllor els costos s’estaven disparant i el consistori tenia problemes per a fer front a les despeses. Tanmateix, es nomena com a arquitecte municipal al senyor José Sala Comas, amb el sou de 25 pessetes anuals.
En l’acta del 27 de març s’acorda encomanar “á los serenos vigilen por las noches las vías públicas con mas atención y avisen si hay algún cable del alumbrado público desprendido de los palomillos para evitar posibles desgracias pués la otra noche murió electrocutado un carnero”. També “se acuerda encomendar al Sereno de San Feliu las misión de encender y apagar las luces de dicha barriada, y por último se acuerda arreglar el coche funerario proveyéndole de los correspondientes distintivos blancos y negros para ser utilizados según convenga”.
Així mateix es discuteix i s’aprova el pressupost municipal ordinari per a l’exercici de 1925-1926 que va quedar fixat en 95.573´64 pessetes, anivellant el pressupost d’ingressos i despeses.
L’acta del 28 de maig fa constar la sol·licitud per part del consistori d’“una distinción especial, la màxima possible á favor del Excelentísimo señor Capitán General de Cataluña Don Emilio Barrera Luyando en premio á su obra pacificadora realitzada durante el tiempo de su estancia al frente de Capitanía General con la gratitud de todos los catalanes”.
En la mateixa acta s’aprova el pressupost extraordinari per a l’any econòmic de 1925-1926; la relació de despeses i ingressos fou de 98.533’33 pessetes, quadrant així el pressupost.
Finalment, l’acta del 17 de juny i després de la vista del projecte facultatiu de reforma i eixample de l’escorxador públic, per unanimitat, la Corporació acorda aprovar el projecte en totes les parts i també acorda l’adquisició dels terrenys assenyalats en el projecte a raó de 500 pessetes per solar.
