Ja fa anys que sé, com molta gent que viu del teatre, que no es pot diferenciar entre l’anomenat teatre professional i el teatre aficionat. En aquest món, com també s’ha dit moltes vegades, el que cal diferenciar és el teatre bo del teatre dolent o, més ben dit, el teatre ben fet del teatre mal fet.
Sempre m’ha sorprès que hi hagi gent que digui que no li agrada el teatre. Suposo que el poc teatre que han vist, si és que n’han vist cap, és teatre mal fet, però, això no obstant, omplen multitud d’hores del seu temps veient cinema esgarrifós o sèries escombraries, què hi farem.
Tanmateix, el que m’ha empès a escriure aquestes ratlles és una altra reflexió que fa temps que em neguiteja. Tampoc gaire, ja tinc una edat i gairebé res em sorprèn. D’un temps ençà, he tornat al món del teatre, no me n’havia allunyat definitivament. Aquest és un verí que, si l’has tastat, mai t’abandona. I, és clar, he tornat a adonar-me de la distància enorme que separa els actors professionals dels actors que només actuen per plaer. Els actors de comarques, així que podem, anem a la capital a gaudir del bon teatre que s’hi fa tot i que, a vegades, en sortim força decebuts. Però aquesta actitud mai l’he vist en els actors de la capital envers el bon teatre comarcal, amb algunes excepcions, és clar.
I em sap greu, perquè les excuses que alguns d’ells argumenten, són molt peregrines: falta de temps, cansament, etc.
Amb el temps he comprovat que la majoria d’aquests actors, empresonats en el seu modus vivendi, s’han situat dalt d’un pedestal vanitós ple de pedanteria, des del qual observen amb un cert menysteniment el teatre que no forma part dels seus cercles elitistes. Val a dir que, quan passen una temporada sense que ningú demani els seus serveis, passen la gana necessària per adquirir una petita cura d’humilitat.
El cas és que continuo gaudint de teatre molt bo a tocar de casa, i continuo constatant la manca de presència d’actors de renom donant suport a aquest teatre. És una llàstima perquè aquests actors no viuen tan lluny i, a molts d’ells, els convindria comprovar la meravellosa experiència que significa gaudir d’uns espectacles molt ben fets, amb molt d’amor i l’interès dels quals rau, només, en el plaer personal dels seus creadors i en l’afany de transmetre art i cultura.
