Pel simple i únic fet d’haver nascut dones

Patriarcat i masclisme existeixen en tots els països del món. L’Afganistan, però, sota el govern talibà, és considerat actualment com un dels pitjors països per a les dones, per les fortes restriccions que pateixen en matèria d’educació, feina o llibertat de moviment. Les dones que resideixen en el país estan obligades a complir estrictes codis de vestimenta i se’ls impedeix participar en qualsevol esfera de la vida pública, de manera que es redueix els seus cossos a una mera temptació i se les desposseeix de qualsevol personalitat i humanitat. Cal recordar que no sempre ha sigut així. Si bé les lleis que s’estan implementant són les mateixes que ja aplicava el primer govern talibà a principis dels 2000, algunes dones afganes van experimentar un augment dels seus drets i llibertats durant el govern afgà que disposava del suport d’Occident. Però no ens enganyem, aquests avenços es van concentrar principalment en àrees urbanes i benestants, i van trobar resistència en moltes parts del país. Ara, la veu de les dones, l’olor “femenina” i qualsevol mostra del que creuen que significa ser dona torna a estar condemnat. Això ens ha de fer reflexionar a tots sobre dues qüestions. La primera, que la conquesta de drets no significa que els tinguem assegurats per sempre, els podem perdre en qualsevol moment. I la segona, qui són els talibans? No són éssers mitològics. Són afganesos, homes. Són, que ens quedi clar, els cosins, els veïns, els pares i els fills de les dones que habiten aquell país. Sens dubte, la promesa d’una nació democràtica a l’Afganistan va ser una enganyifa en tota regla. L’actual apartheid de gènere que s’està donant en aquest país, així com el primer genocidi de la història narrat en temps real per les seves víctimes, demostra que la comunitat internacional té eines de cooperació que òbviament no funcionen. L’apartheid de gènere ni tan sols està reconegut legalment en el nostre marc jurídic mundial, i la UE no sembla pas que vulgui prescindir dels contractes comercials amb Israel. I em pregunto, com és possible que s’estigui permetent això? Què estan fent els organismes internacionals? El que no podem fer com a comunitat és demanar certs valors (drets humans, drets laborals, igualtat de gènere, sostenibilitat…) dins la Unió Europea i no a la resta de països amb qui comerciem o tenim tractes. Cal demanar aquests mateixos valors bàsics a tots els països amb qui ens relacionem. Avui, més que mai, cal implementar polítiques públiques que garanteixin la sostenibilitat de qualsevol acord comercial que com a estat membre de la Unió Europea puguem arribar a instaurar. Si bé l’Afganistan és el cas més notori dels últims anys, és important que no entenguem la situació de les dones i nenes a l’Afganistan com un fet aïllat: el Iemen, l’Aràbia Saudita, Somàlia, la República Democràtica del Congo, el Sudan, Pakistan, l’Iraq, Síria o l’Índia són països que comparteixen marcs legals que limiten severament els drets i les llibertats de les dones pel simple i únic fet d’haver nascut dones. Però no cal anar tan lluny, 8 empresaris de Múrcia, blancs, espanyols i rics, han sigut absolts tot i reconèixer estar implicats en una xarxa de prostitució de menors. És a dir, tot i reconèixer violar menors, 8 homes s’han estalviat d’anar a presó en el nostre país en ple 2024.