Aquesta setmana L’Actual ha començat una sèrie de vídeos en què pregunten a diverses castellarenques què significa per a elles el Dia Internacional de les Dones. La pregunta, formulada amb les millors intencions, és un perfecte reflex del que el 8 de març i, conseqüentment, el feminisme, són avui en dia: un dia i un moviment que poden ser interpretats lliurement per cadascú.
I no hi puc estar més en desacord. El 8 de març és un dia amb un profund significat col·lectiu. El feminisme no és només una idea, sinó una teoria política i una pràctica que va més enllà de les experiències individuals. Independentment de les respostes de les entrevistades, que segur que responen amb el màxim sentit crític, la pregunta reflecteix una tendència més àmplia de la nostra societat, en què l’individualisme sovint predomina sobre les pràctiques col·lectives i organitzades. El fet que moltes persones vegin el 8 de març com un dia d’autoreflexió personal o de celebració individual, sense entendre’l com una jornada de lluita política per a l’eliminació de qualsevol forma d’opressió del 50% de la població mundial, és un reflex de com la nostra societat actual posa massa sovint el focus en l’individu.
Però aquesta dinàmica no és casual. L’exaltació de l’individualisme és una estratègia dissenyada per desarticular moviments socials i lluites col·lectives. Aquesta dinàmica desvia l’atenció dels problemes estructurals i dels canvis que només es poden aconseguir a través de la força de la col·lectivitat. Quan es posa l’èmfasi en l’individu, es fa més difícil construir una consciència de classe, una consciència feminista o una consciència política que tingui en compte les causes estructurals de la discriminació i l’opressió.
En tot cas, si realment ens interessa conèixer l’opinió de les dones de la nostra vila sobre el feminisme, no seria més interessant plantejar preguntes que avui estan al veritable centre del debat? Em semblaria d’un valor significatiu que es plantegessin qüestions que realment ens afecten, directes, sense cancel·lacions ni assenyalaments. Preguntes relacionades amb la prostitució, la mal anomenada gestació subrogada, la maternitat, la violència estètica, la investigació mèdica androcentrista…
És que no és precisament els nostres cossos el que sempre està en joc? No és això el que el feminisme pretén alliberar: la nostra autonomia física i, per tant, la de les nostres vides? Doncs parlem sobre això, avui, demà i els dies que calgui. Però parlem-ho de veritat, que les jornades maratonianes que envolten el 8M serveixin per obrir deutes històrics que com a societat encara no hem volgut pagar.
És important que aquestes qüestions surtin a la llum, perquè són els reptes urgents que ens afecten com a col·lectiu i que requereixen una mobilització i reflexió col·lectiva per a poder construir una societat més justa i igualitària.
