Aquests últims dies, a conseqüència dels efectes de les riuades al País Valencià, tots hem tingut una barreja de sentiments, desconcert, amoïnament, agermanament, confusió, indignació, enuig, etc.
Tots hem pogut observar a través dels diferents mitjans de comunicació el desastre que ha provocat la famosa dana, a la qual abans coneixíem com a gota freda. Hem sentit allò que en aquest país o no plou o plou massa.
Hem pogut observar com davant la incompetència dels que haurien d’haver encapçalat l’operatiu immediat d’intervenció, ha sorgit la solidaritat dels veïns propers i dels no tan propers, i hem pogut escoltar i llegir l’expressió “el poble salva el poble”.
Hem pogut experimentar i compartir la indignació d’uns ciutadans que han vist com els seus principals governants no han estat a l’altura.
I, per últim, hem tornat a veure com l’extrema dreta tornava a utilitzar les xarxes socials per fer córrer tota mena de notícies falses amb la intenció de provocar el caos informatiu, que és el que els dona la possibilitat d’utilitzar aquests moments per crear la sensació que tots els polítics són uns inútils i només es preocupen dels seus interessos personals.
A més de totes aquestes sensacions que hem pogut tenir o patir durant aquests dies, jo, personalment, he tingut moments per reflexionar i imaginar què hauria passat si la nostra vila es trobés en la mateixa situació en què s’han trobat els pobles valencians afectats.
Si dimarts al vespre ens hagués arribat una alarma al mòbil en què se’ns informava de l’arribada d’una riuada, com hauríem reaccionat? Ara, i després del que ha passat, n’hauríem fet cas, però n’hauríem fet cas si no hagués succeït la riuada del País Valencià? Us proposo que us ho imagineu.
Com a regidor a l’Ajuntament de Castellar conec l’existència del DUPROCIM, document únic de protecció civil, però segurament molta gent no coneix els protocols d’actuació, i segurament caldria actualitzar-los. Potser el que ha passat al País Valencià pot servir perquè no torni a passar enlloc.
