Passades les festes, analitzo la part religiosa. La comunitat cristiana s’esvaeix arreu. Només en dies puntuals hi ha quòrum. Dels antics Nadals resta la nostàlgia. La fe personal, molt diversa, és un fet i ho serà sempre, però un altre fet és l’estructura unificada de la confessió religiosa que, a través de la comunitat, condiciona la fe dels creients. Com deia l’escriptor Valentí Puig a “La tribuna” d’El Periódico el 30 d’agost, un factor més que ha allunyat els fidels ha estat l’adhesió de part del clergat a l’independentisme. Cert. Desitgem una profunda renovació que no arriba, mentre la fe cega del carboner s’apaga. Lògic. La racionalitat ens fa capaços d’acceptar l’evolució del saber i posem en dubte molts temes que ens afecten. Crec que el missatge de Jesús seguirà sempre viu perquè és universal i vàlid. Per tant, cal promoure un canvi en l’orientació i les pràctiques religioses que es faci amb una racionalitat acord amb el seu missatge essencial. Aquest canvi ha de venir dels conceptes. Penso que la vida d’avui és compatible amb la fe personal i comunitària. Aquest canvi remourà la mentalitat conservadora de la cúria eclesiàstica de Roma, que ha frenat sempre aquest tipus d’intents. Avui toca admetre la dona i els seus drets, i acceptar i respectar els canvis socials dins la comunitat universal de creients i les seves necessitats. Ser cristià implica compromís social, com van fer Pere Casaldàliga i Teresa de Calcuta i molts més. L’exemple de Jesús és prou fort per arrossegar els seus seguidors. Sobren dogmatismes i falta treballar més l’amor i el perdó. D’altra banda, van creixent comunitats religioses amb tendència al sectarisme. Per això, el Papa ha desautoritzat l’Opus Dei. Només un grup unit i valent de cristians convençuts per l’exemple de Jesús pot proposar una alternativa coherent de futur que contempli el coneixement científic, històric i humà que tenim. La fe és un complement per una vida millor sempre que no l’ofegui amb pors i misteris. Creients així ja n’hi ha, però desconnectats. Qui ho vegi clar, que ho expliqui i faci equip per proposar-ho i treballar-ho. Que la saviesa ens ajudi a entendre-ho.
