Fa gairebé dos mesos que no escric cap article d’opinió i no sabeu la quantitat de temes que em ronden pel cap. Déu-n’hi-do, la de coses que l’estiu ens ha portat a Castellar: cantades, McDonald’s, The Tyets, pressupostos participatius…
Ara em direu que les cantades de Sant Feliu ja són aigua passada, però penso que potser no se n’ha parlat prou si encara hi ha qui no sap veure “què és el que no s’ha entès” de les lletres. Les lletres s’han entès a la perfecció, vet aquí el quid de la qüestió. Resulta que les dones hem après a analitzar i a desafiar narratives que ens perjudiquen com a col·lectiu. Ara bé, parlar públicament sobre la sexualitat de les dones en forma de sàtira no és res nou, original ni espontani. Prou sabem que la nostra sexualitat ha sigut objecte de control, estigmatització i explotació al llarg de la història. El que potser encara no s’ha entès és que les dones, avui, diem prou. Prou de cridar als quatre vents que la sexualitat femenina és quelcom problemàtic o immoral. Les dones tenim dret a prendre decisions sobre la nostra sexualitat i el nostre cos sense ser jutjades, assenyalades o ridiculitzades. Com més aviat ho assimilem, menys energia gastarem.
Una altra cosa que no ens ve de nou, no és original i ni molt menys te un caràcter espontani és la clara tendència socialista a la massificació i a la globalització cultural. Fa temps que a Castellar es prioritza l’obertura de grans establiments comercials i franquícies a l’estil dels Estats Units en detriment del petit comerç local. Tots sabem que el McDonald’s no és ni serà la primera i única de la seva espècie que s’instal·larà a la nostra vila. Ara bé, la identitat del nostre poble no només es perd per culpa d’aquestes macroestructures. L’última Festa Major i el concert dels The Tyets en són un exemple. Que l’Ajuntament programi un concert multitudinari a la mateixa hora que altres esdeveniments culturals locals, com ara els Diables, o que promogui espais privats en detriment d’espais associatius com Vilabarrakes, és una declaració d’intencions en tota regla. No cal ser gaire eixerit per entendre que la contraprogramació amb esdeveniments més comercials, farà disminuir l’assistència i rellevància d’aquestes festes més tradicionals, especialment dels joves. Suposo que d’això es tracta, que d’aquí a uns anys les noves generacions no mostrin gens d’interès a involucrar-se en activitats voluntàries i associatives i així tots podrem dir que “han anat desapareixent soles”. Però bé, no tot està perdut, sempre ens quedaran els pressupostos participatius per demanar que la sexualitat de les dones no s’exposi públicament en forma de mofa, la construcció d’un restaurant que no sigui de menjar ràpid, la creació d’un correfoc virtual, o que el poble torni a ser poble i no una ciutat de consum.
