Fa dies que llegim i analitzem amb preocupació les notícies que surten sobre el futur del servei de restauració al cim de la Mola.
Com a persones que pugem a aquest cim i gaudim del que ens ofereix, hem volgut informar-nos i conèixer més a fons què està passant per tal de formar-nos una opinió. De la informació obtinguda voldríem ser ordenats i treure’n algunes conclusions.
Des de fa uns mesos s’anava rumorejant que el restaurant de la Mola tancava. Si la direcció del parc té intenció de tancar el restaurant de la Mola:
-Per què vol tancar-lo?
-Per què no s’ha comunicat amb els gestors del restaurant, que fa anys que donen servei al cim de la Mola?
-S’ha d’estudiar i replantejar el model actual?
Segons sabem, la direcció del parc no ha volgut preparar una nova concessió:
-Què passarà en acabar la concessió?
-Què passarà amb el restaurant?
-Qui vetllarà pel monestir?
Sembla evident el silenci i la falta de comunicació entre la Diputació (la direcció del parc) i els gestors del restaurant de la Mola.
Fem una mica d’història. Cap a principis dels anys 40 la propietat del monestir de la Mola va acordar que hi hagués una persona a dalt del cim per tal que vetllés sobre el monestir romànic del segle X (l’immoble fou declarat monument historicoartístic l’any 1931) i a mitjans dels anys 60 es pogués gestionar un servei de restauració. L’empresa actual gestiona el servei de restauració des de fa 57 anys, anys abans que fos declarat parc natural. Fa aproximadament 30 anys, la Diputació de Barcelona va comprar els terrenys (monestir inclòs), on el servei de restauració ja existia. Va ser aquí on es va començar a plantejar, per part de la mateixa Diputació, que calia fer concessió administrativa al servei que s’estava donant. La concessió vigent del restaurant de la Mola s’acaba el gener del 2024. Què passarà amb la feina dels treballadors que viuen de la gestió del servei de restauració després de tants anys?
El fet és que des de ja fa uns anys i sobretot arran de la situació viscuda per la Covid-19, un ventall important de persones de la nostra societat ha descobert els espais naturals.
Ens centrem en el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Segons la memòria de l’any 2021 del mateix parc, el nombre de visitants l’any 2020 va ser de poc més de 250.000 persones, de les quals unes 170.000 anaven al cim de la Mola i d’aquestes no arriben a 15.000 les que van accedir al restaurant. En l’actualitat el nombre de visitants al parc son més de 300.000 persones, a la Mola hi arriben unes 200.000 persones a l’any i al restaurant ens consta que no s’arriba a les 25.000 persones. Per tant:
-És el restaurant, el problema de la Mola?
-El restaurant fa o motiva que hi pugi més gent?
Nosaltres diem que no. L’increment de visitants a la Mola en percentatge és molt superior al de visitants al servei de restauració. I a la Mola, hi hagi o no servei de restauració, s’hi pujarà igualment.
Com que el servei de restauració està dins d’un edifici catalogat, qualsevol obra o actuació que s’hagi de fer no és d’execució àgil i comporta tota una sèrie de tràmits i responsabilitats que correspon principalment a la gestió del parc natural (direcció i tècnics del parc) de la Diputació de Barcelona.
Els concessionaris actuals entre cànon fix i cànon variable aporten una quantitat gens menyspreable d’euros per invertir en obres i millores a la Mola, i ho fan seguint criteris de la direcció del parc.
Com ja hem dit, pugen unes 200.000 persones al cim de la Mola, i sols 25.000, com a molt, fan ús del servei de restauració, i si tenim en compte que a dalt del cim hi ha serveis per a homes i dones, quantes d’aquestes persones que van al restaurant o dels nois i noies escolars visitants creuen que han fet ús dels lavabos existents? Es mantenen bé, aquests serveis? Pel que fa a infraestructures, està correctament dimensionat? Sabem que fa anys que hi ha veus que diuen que no. Qui té la responsabilitat d’aquestes mancances? Cal tancar el restaurant per aquest tema?.
Existeix el Pla Director del Conjunt Monumental del Monestir de Sant Llorenç del Munt, del seu Entorn i dels Accessos, i els objectius genèrics d’aquest pla es resumeixen en el següent:
-Millorar l’eficiència energètica i la sostenibilitat de l’equipament, de les funcions que exerceix i dels serveis que presta.
-Ordenar i gestionar l’accessibilitat al cim.
-Fer difusió de les actuacions i valorar la consecució dels objectius marcats.
No s’ha informat cap consell consultiu i cap consell coordinador del parc que es volgués tancar servei de restauració, i a més sabem que els gestors del restaurant són convidats tant a les reunions del Consell Consultiu com a un altre ens, el Fòrum de la Carta Europea de Turisme Sostenible, al qual el mateix parc va voler que fossin des del primer moment, i mai, en les diferents reunions s’informa de la intenció del tancament del restaurant.
Sra. presidenta de la Diputació de Barcelona i Sr. alcalde de l’Ajuntament de Matadepera, la dita ho diu: Equivocar-se és humà i rectificar, de savis. Salvem la Mola. Si volen és possible. Gràcies.
