Si un poble té una dansa. Si tota nació té una llengua. Si tota nació té lleis pròpies. Si tota nació té un govern que mana. Què haig de votar com a català de la nació catalana? Doncs aquells que m’assegurin que la sardana és la dansa nacional de Catalunya. (Ja ho era.) Que el català és el parlar oficial de la nació catalana. (Llengua nascuda entre el segles VIII i X.) Aquells que em diguin derogaran les lleis de Felip V i cia., retornant i modernitzant les antigues “constitucions i altres drets de Catalunya”. (Any 1585.) I per descomptat els que estiguin disposats a manar com a consellers amb rangs ministerials per tota la nostra nació. (Com abans el 1714 i el 14 abril del 1931.) La resta són foc d’encenalls i fer volar coloms. Quatre barres, quatre volences: dansa, llengua, lleis i govern. Ni més ni menys. I ara que no em diguin: “Ui! Tu somnies truites.” No ens despistem, ni ens desinflem. Despert i disposat, estimo i vull Catalunya.
