Estem avorrits de males notícies i sovint les evitem, però la realitat no s’esvaeix. Si esteu temptats de somiar que la sequera s’ha acabat perquè ha plogut, no ho feu: la sequera persisteix malgrat sembli que les quatre pluges i les inundacions d’arreu indiquen el contrari. Ens ho diuen els metereòlegs i he comprovat que les nostres fonts no ragen, que en els nostres boscos cada dia hi ha més arbres que la set ha matat, també degut a plagues que el canvi climàtic real ha permés estendre’s. Els entesos ho diuen clar: És molt preocupant l’escalfament mai vist de la terra i del mar, els cops de calor més seguits, la desaparició de les glaceres i del gel polar que fa pujar el nivell del mar, els brutals incendis... Els aiguats no amaren la terra el temps necessari perquè absorbeixi l’aigua i s’acumuli en el subsòl, i per a postres causen dolor i devastació. Aquí vivim alegres. Les dades: al terme de Castellar tenim 1.093 piscines privades, segons l’informe de Manel Riu al diari independent Crític de juliol, i acaparem el rànquing de noves piscines al Vallès en temps de sequera, més de 145 entre 2022 i 2024, un augment del 15%. Que bé, no? En canvi aquest estiu ens hem quedat sense l’única piscina municipal. Protesto! Avui sembla que administracions, empreses, legisladors i particulars amb diners i somnis de benestar... segueixen menyspreant la realitat. A qui correspon prendre mesures de previsió i controlar aquest disbarat? Qui hi perd i qui hi guanya al donar permisos per construir noves piscines privades? A qui li importa el bé comú que és l’aigua? Això s’ha de remeiar, i aviat, si no volem tenir greus problemes d’aigua en un futur molt proper. Crec que sabem què ens toca fer a cadascú: consumidors, tècnics, polítics i administració. Veurem què passa a Catalunya aquesta propera tardor i hivern.
