Des de la seva arribada al poder, l’agost del 2021, els talibans han imposat un degoteig implacable de prohibicions contra les dones que les empenyen a quedar cada vegada més recloses a l’àmbit privat.
Cap govern democràtic actual toleraria en el seu entorn un altre govern que no permetés a les dones moure’s amb llibertat, un lloc on aquestes estiguessin excloses del món laboral, on no poguessin practicar esport o escollir amb qui casar-se.
Les dones afganeses han d’enfrontar-se a un fosc panorama sota el règim talibà. La negació dels seus drets bàsics, la limitació d’oportunitats i la prohibició constant forgen un futur ple d’obstacles. No obstant això, malgrat aquest desolador context, dones i defensores dels drets humans tant dins com fora de l’Afganistan s’organitzen, intenten coordinar protestes, es reuneixen i es
manifesten, tractant de resistir i defensar la seva llibertat. Moltes són les que continuen recordant al món que la cerca de la justícia i la dignitat mai pot ser silenciada per complet i ens demanen a la comunitat internacional: “Parlin de nosaltres, no ens oblidin. La meva veu no és privada i temptadora, els teus ulls fabriquen temptacions, el meu rostre no és temptació, els teus ulls fabriquen temptacions. Els talibans han impedit la meva veu, el meu rostre, la meva mirada i la meva presència. Vine i sigues la meva veu per última vegada”.
I com va dir la gran actriu Meryl Streep: “Un esquirol té més drets a l’Afganistan que una nena”.
