El nou pacte entre Junts i el PSOE, derivat de l’acord al qual ja van arribar per investir Pedro Sánchez, ha portat a la taula un tema delicat: la possible delegació de competències en immigració a la Generalitat. D’entrada pot sonar bé, com un pas endavant en l’autogovern, però si rasquem una mica, potser no és tant un regal com sembla. La pregunta és: realment Catalunya tindrà les eines per gestionar-ho com cal, o només s’està carregant un altre problema a les espatlles?
L’Estat mai ha tingut gaire interès a cedir poder real en immigració. Ara parlen de “delegació”, però no de “traspàs”, cosa que vol dir que l’última paraula seguirà sent de Madrid. Això vol dir que la Generalitat pot haver d’afrontar els costos d’acollida, d’integració i dels serveis bàsics, però sense els diners ni la capacitat de prendre decisions realment importants. És una jugada que ja hem vist en altres camps com la sanitat o l’educació, en què la gestió es descentralitza, però els recursos no arriben com haurien d’arribar.
Tot això passa en un context en què la immigració s’ha convertit en una eina de batalla política. L’extrema dreta utilitza el tema per alimentar el discurs de la por i, sense recursos suficients, el risc és que aquesta delegació acabi donant ales a aquest relat, fent veure que els serveis estan desbordats i que el problema és la immigració i no la manca de suport de l’Estat. Aquí és on entra en joc Junts. Lluny de combatre aquest discurs xenòfob, sembla disposat a apropiar-se’n per esgarrapar vots a l’extrema dreta independentista d’Aliança Catalana. L’estratègia és clara: si el vot xenòfob guanya pes a Catalunya, val més tenir-lo sota el seu paraigua que deixar que altres se’n beneficiïn. Aquest gir és preocupant perquè, en lloc de desmuntar els arguments populistes de l’extrema dreta, els legitima i els normalitza dins del debat polític català.
Personalment, aquest pacte em preocupa perquè pot derivar en polítiques xenòfobes. La Generalitat sempre ha tingut una actitud més oberta i inclusiva que l’Estat en aquest tema, ja que ha apostat per una acollida digna i ha fugit de les polítiques repressives espanyoles. Si aquesta competència vingués amb recursos i marge de maniobra, podria ser una bona oportunitat. Però si és només una manera d’espolsar-se el problema des de Madrid, pot acabar desgastant les institucions catalanes i empitjorant les condicions per a tothom. El pacte entre Junts i el PSOE pot semblar un moviment estratègic, però és més que dubtós que representi un avenç real en l’autogovern. La clau serà comprovar si ve amb els recursos necessaris i amb capacitat de decisió real, o si es quedarà en un mer traspàs de problemes. Si només és una descentralització a mitges, sense garanties ni eines, aquest pacte pot acabar sent més una trampa que una victòria. I, com sempre, qui acabarà pagant els plats trencats seran les persones migrades i la ciutadania, que espera unes polítiques responsables i eficients.
* Regidor d’ERC
