"Sí, soc la germana de l’Ignasi”. És la frase que més he contestat durant aquests 17 anys. No cregueu que sigui una resposta que em molesti contestar; és una resposta tímida però plena d’orgull i amor. Orgull de saber que el meu germà és una bona persona, amb un esperit d’ajuda i sacrifici pels altres que el defineix.
Quan va començar aquest camí, érem molt joves. Recordo l’emoció amb què va assumir el càrrec i com la seva motivació, la força i la inconsciència es van convertir en el motor d’un projecte per transformar Castellar del Vallès, tornava la il·lusió. Era un projecte que no només el va implicar a ell, sinó també a tota la nostra família. Jo mateixa vaig tenir l’honor de formar part del seu primer govern com a regidora.
Aquests anys ens han marcat profundament, tant en l’àmbit professional, com el personal i el familiar. Ens hem casat, hem format les nostres famílies, hem opositat i ara treballem en àmbits que representen pilars fonamentals del benestar de la nostra societat: l’educació i la salut. Però el camí no ha estat fàcil. Hem afrontat junts moments molt difícils: la crisi econòmica del 2008, la inestabilitat institucional del 2017 i, més recentment, la pandèmia del 2020. Han estat anys durs que han posat a prova la seva capacitat com a alcalde i la nostra com a família.
Que l’Ignasi fos alcalde ens ha donat motius per sentir-nos immensament orgullosos, però també ens ha plantejat reptes. Viure en una família amb alta implicació política fa que, sovint, la nostra vida privada esdevingui pública. Hem après a gestionar-ho, a viure amb discreció, a donar suport sense fer soroll. Això no vol dir que sempre hàgim compartit les mateixes idees, però el respecte i l’amor han estat més forts que qualsevol diferència.
El que queda després de tots aquests anys no són només decisions polítiques o canvis visibles al poble. El seu llegat més valuós és el sentiment de pertinença que ha sabut crear entre els castellarencs i castellarenques. Quan passejo pels carrers del nostre poble, veig un lloc que respira cohesió, que ha crescut en valors, en oportunitats i en esperança.
Ignasi, avui vull dir-te que el teu esforç ha valgut la pena. Castellar t’ha tingut com a alcalde, però jo també t’he tingut com a germà. Has demostrat que el servei públic, quan es fa amb cor i convicció, transforma vides. I això és un orgull que durem sempre amb nosaltres.
