El darrer ple el PSC va presentar la proposta de creació d’un càrrec eventual, el què es coneix com a càrrec de confiança, que va ser finalment aprovada. La motivació rau en la necessitat de nodrir de més personal el gabinet d’alcaldia per atendre el nivell de feina que acumula. Tot plegat és normal en el funcionament d’un ajuntament com el nostre.
Junts no vam votar en contra, perquè entenem aquesta necessitat de dotar alcaldia del personal necessari per al bon funcionament de l’àrea.
El nostre vot va ser d’abstenció. Perquè aquest nou càrrec és aprovisionarà mitjançant designació directa. És a dir, el president de la corporació municipal, l’alcalde, nomena directament, de forma discrecional i lliure la persona que ocuparà el càrrec. Dit de forma planera, tria la persona que vol.
No és res estrany, ben al contrari fins i tot habitual als ajuntaments. Així funciona la designació dels càrrecs eventuals, que per definició legal són personals amb les característiques de “confiança i per a assessorament especial”, generalment amb perícia en alguna branca tècnica, com el càrrec eventual d’assessorament urbanístic que vam tenir anys enrere.
En canvi, en el cas present es detallen com a funcions principals el control de l’agenda de l’alcalde, gestió de la correspondència, de trucades i de visites, així com qüestions de protocol, que ara mateix ja compten amb personal assignat. Aquestes tasques no entenem que requereixin assessorament especial per una persona de confiança i d’afinitat política amb qui el designa, que a més no ha de superar cap prova de mèrits o capacitat en condicions d’igualtat amb d’altres que hi volguessin accedir.
De fet, com vam explicar al ple, és la jurisprudència del Tribunal Suprem la que indica el caràcter eminentment polític de la tria del càrrec eventual, i resol que no ha de tenir funcions “normals de l’Administració pública, és a dir, les internes de pura organització administrativa, ja que aquestes actuacions professionals, pels principis constitucionals d’objectivitat i eficàcia administrativa, han de ser assignades al personal públic seleccionat sota els principis d’igualtat, mèrit i capacitat,” una preparació que atribueix la superació de les degudes proves selectives i que per a qui les ha superat i que haurien demostrat el seu mèrit i capacitat per exercir-les, per ser en aquest cas de designació directa, els impediria l’accés.
La resposta de l’alcalde es va centrar bàsicament en la necessitat de la confiança en aquella o aquell que es triarà “a dit”, quelcom plenament legítim, però que pel que expliquem no justifica que no hi puguin concórrer altres persones, el mateix personal de l’ajuntament, fent servir un procés segurament més adient.
En canvi, així queda acotat només a algú d’afinitat personal i política.
