El 18 de desembre se celebra el Dia Internacional del Migrant, establert el 1999 per l’ONU per reconèixer la gran contribució –sovint ignorada– que milions de migrants fan a l’economia i al desenvolupament dels països a tot el món. La realitat actual és que els països enriquits estan més encaparrats a evitar les migracions que en el valent reconeixement que proposa l’ONU.
Ara fa trenta anys de la caiguda del mur de Berlín, un esdeveniment que va il•lusionar els que volem un món on ens puguem sentir acollits allà on els peus ens portin. La trista realitat és que, des de llavors, s’han construït uns quants murs més, Palestina, Mèxic, Ceuta i Melilla o Hongria en són exemples.
Centrant-nos en Europa, la construcció de murs (terrestres, marítims o virtuals) per intentar segellar les fronteres s’ha convertit en un negoci molt lucratiu per a les empreses del complex militar i de seguretat.
Només en murs i tanques terrestres, els països europeus fronterers han gastat prop de 1.000 milions d’euros. La UE no sufraga les despeses de construcció de murs, queda malament, però les empreses que subministren la tecnologia i els serveis que acompanyen aquests murs s’han beneficiat dels 4.460 milions dedicats per la UE al Fons per les Fronteres Exteriors (2007-2013) i al Fons de Seguretat Interior-Fronteres (2014-2020).
Sense tenir en compte les operacions de guardacostes dels països mediterranis, la despesa de la UE en murs marítims ha estat de més de 676 milions d’euros entre el 2006 i el 2017.
Els murs virtuals, que permeten a la UE controlar la circulació de persones, s’han emportat com a mínim 999 milions d’euros entre el 2000 i el 2019. La valoració sempre és a la baixa, ja que les dades són parcials i poc transparents.
Per al proper període 2021-2027, la UE destinarà 8.020 milions d’euros al control de fronteres.
Tres grans empreses militars i de seguretat, Thales, Leonardo i Airbus, tenen un paper destacat en la recepció d’aquests fons en forma de projectes de recerca de seguretat. Paradoxalment, aquestes tres empreses estan entre les quatre majors distribuïdores d’armes a l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, i per tant contribueixen als conflictes que generen les migracions forçades. Un negoci rodó.
Les dades mostrades, així com les empreses contractistes per la construcció de murs, es poden consultar a l’informe “El negocio de construir muros” de Mark Akkerman, publicat per Transnational Institute (www.TNI.org), Stop Wapenhandel (www.stopwapenhandel.org) i Centre Delàs d’Estudis per la Pau (www.centredelas.org).
