Com sempre, una vegada més, tornem enrere. Fem un pas cap endavant i dos cap enrere; molt típic d’aquesta curiosa espècie anomenada Homo sapiens, que cada vegada demostra tenir més d’Homo i menys de sapiens. Tornem de nou a la política militarista i de rearmament que va caracteritzar la dècada dels vuitanta; anomenada també l’era Reagan i Thatcher. Dos personatges que pensaven que l’única forma de resoldre tots els problemes de la humanitat era invertint en armes. Dos individus que amb les seves polítiques armamentistes van reactivar l’ignominiós negoci de les armes en detriment de les inversions en la millora de la qualitat de vida de les persones. Han passat quaranta anys i després d’alguns tímids avenços durant aquests anys, tornem a estar on érem. Es tornen a repetir de nou les mateixes amenaces de sempre: el fantasma de la guerra torna a planejar sobre el planeta i l’amenaça de la molt temuda tercera guerra mundial amb què juguen a atemorir a la població mundial, com ja van fer aquests dos tristament famosos predecessors, torna a estar d’actualitat. Ara tenim nous actors, però els esquemes es repeteixen de forma sistemàtica: tenim un president ataronjat que, portat per la seva més que provada arrogància, es creu l’amo i senyor del món i vol redissenyar-lo a la seva conveniència, començant per quedar-se amb Groenlàndia; d’altra banda, tenim un exmilitar de la KGB amb aires de grandesa que vol conquerir Europa, o això és el que ens volen fer creure. Si obviem el dramatisme de la situació, podríem dir que es tracta d’una situació còmica, típica d’alguna pel·lícula en forma de paròdia on els dolents són molt dolents i volen fer-se amb el domini del món a qualsevol preu.
Crec sincerament que aquests totpoderosos líders deuen pensar que la població mundial és idiota... Ens creurem aquest muntatge escènic orquestrat per aquest personatge de color taronja que amb una jugada magistral, això s’ha de reconèixer, ens està venent a tots el missatge de la por –un missatge que no falla mai– perquè la població mundial i, especialment l’europea, doni el seu vistiplau a aquest despropòsit d’inversió? Això és justament el que necessita el món: més armes per defensar-nos, però defensar-nos de qui? Algú es creu que aquest senyor rus amb aires de grandesa voldrà envair Europa quan ja fa tres anys que està en guerra amb Ucraïna i no hi ha manera que se’n surti? Però sí, tots els països europeus i els seus líders polítics han caigut en el parany d’aquest multimilionari americà que pensa que el món és una altra de les seves empreses i que es fa seu el missatge: ens hem de protegir i necessitem armes, moltes armes per fer front a ningú sap qui. Però si això fos poc, ara Europa ens envia un missatge alarmista en la línia del que s’està gestant. Ens hem de proveir de subsistències per resistir setanta-dues hores sense sortir de casa davant l’eventualitat de qualsevol desastre, ja sigui natural o provocat per la crueltat humana. És l’únic que faltava per acabar de tenir una població atemorida que abraci amb bona fe el missatge dels seus líders. Al cap i a la fi, els líders polítics vetllen per la gent, no? Com pot aquesta Europa tenir tan poc rigor estratègic i seguir els dictàmens dels que volen la proliferació d’armes per enriquir-se encara més? Europa ha perdut una ocasió daurada que no es tornarà a presentar per enfortir la seva unió com a conjunt de pobles amb un passat comú i no caure en la demagògia d’un visionari amb una ànsia insaciable de poder. Seran els nostres líders capaços de forjar el seu propi destí o sucumbiran al poder de les grans fortunes armamentistes? No sé quina serà la decisió final ,però el que sí que aconseguiran amb el seu missatge alarmista és que els supermercats esgotin les existències de paper higiènic.
