Com a regidora de l’Ajuntament de Castellar del Vallès del grup municipal d’ERC, una de les meves responsabilitats és vetllar per la inclusió i el benestar de totes les persones, especialment les que tenen alguna mena de diversitat funcional. Aquesta tasca inclou la defensa i la preservació de drets fonamentals, com l’accés a serveis bàsics i a l’autonomia personal, i és per això que avui vull parlar sobre una qüestió que afecta directament el meu company i moltes altres persones amb mobilitat reduïda: el mal ús de les places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat i a la via pública.
Aquest tema no és només una qüestió pràctica; és una qüestió de respecte, dignitat i drets humans. Les places d’aparcament per a persones amb discapacitat no les ha d’utilitzar qualsevol mena de vehicle que no compleixi amb les normatives específiques. No és acceptable que conductors, transportistes o motos aparquin sense respectar l’espai reservat a aquelles persones que realment el necessiten. Aquestes places han de garantir la seguretat i l’autonomia de les persones amb mobilitat reduïda, i no poden ocupar-se de manera irresponsable.
Recentment, he viscut una situació que exemplifica perfectament aquesta problemàtica, en trobar-me una moto aparcada just darrere del nostre vehicle, en una plaça d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. Vaig trucar a la policia local per demanar que retiressin la moto, però després de 20 minuts d’espera, la patrulla encara no havia arribat. Això va fer impossible que pogués carregar la cadira de rodes al maleter del cotxe, un problema que, a més de generar frustració, suposa una limitació de la llibertat i l’autonomia de la persona afectada.
Aquesta no és una situació aïllada. De fet, s’ha produït en diversos punts de la ciutat i, lamentablement, també hem vist casos en què s’utilitzen aquestes places d’aparcament per ampliar terrasses de restaurants, col·locant taules i cadires que ocupen espais destinats a persones amb discapacitat. Aquest ús incorrecte de l’espai públic mostra una falta de sensibilitat i de responsabilitat.
Un altre mal ús que ens afecta directament és el de les persones que, per comoditat, posen el cotxe a les parades de bus per recollir els infants a l’escola. Aquesta acció fa impossible l’accés de les persones amb mobilitat reduïda a aquestes zones, que haurien d’estar lliures d’obstacles per garantir un pas segur per accedir al transport públic. Aquesta mena de conductes mostren una manca de sensibilitat i de respecte cap a les persones que realment necessiten aquests espais per poder desplaçar-se de manera autònoma.
Tot i que en el Pla d’Actuació Local per a les Persones amb Diversitat Funcional, aprovat al ple de febrer del 2024, es feien esments clars sobre la necessitat de revisar els aparcaments reservats i de millorar la protecció d’aquests espais, més d’un any després encara no hem vist accions concretes ni avanços substancials en aquest àmbit. Les promeses de fer una revisió dels aparcaments reservats, controlar millor la utilització d’aquests espais i aplicar sancions a qui no en faci un ús adequat continuen sense una implementació real.
El Pla d’Actuació Local mencionava també la necessitat de continuar amb la campanya de sensibilització i control, però fins ara sembla que no s’ha fet prou per resoldre aquests problemes.
Les persones amb mobilitat reduïda mereixen que se’ls garanteixi un accés segur i digne a l’espai públic, i això implica que les places d’aparcament reservades es respectin i que les normatives vigents es compleixin estrictament.
Cal una actuació decidida i urgent per resoldre aquesta problemàtica, no només amb sancions a qui no respectin les places d’aparcament, sinó també amb les millores de les infraestructures disponibles, augmentant el nombre de places d’aparcament per a persones amb discapacitat i assegurant que aquestes compleixin amb els requisits legals per garantir la seva seguretat i accessibilitat.
Les persones amb discapacitat no poden seguir esperant. Els drets bàsics i l’autonomia personal, no poden ser una opció política, han de ser una prioritat. Necessitem una ciutat més inclusiva, accessible i respectuosa amb els drets de tothom.
