Un any més, arriba l’Onze de Setembre. La Diada Nacional de Catalunya.
Per un dia, tornarem a veure el Partit Socialista erigint-se en defensor del catalanisme. Parlaran en català, penjaran senyeres i faran veure que ells no van votar a favor del 155 i que no van mirar cap a una altra banda mentre els votants del referèndum de l’1 d’octubre eren atonyinats.
Tornarem a veure el PP, Vox i Ciudadanos (aquests potser per última vegada abans de la seva desaparició) dient que ara la Diada s’ha polititzat i ja no és de tots. Es veu que va haver-hi un temps en què ells també la celebraven a fons...
Però qui més veurem patir aquest any és Esquerra. Alguna cosa passa quan un partit que es defineix com a independentista desincentiva l’assistència a la manifestació de la Diada d’enguany. El secretari general Oriol Junqueras ha afirmat que la manifestació “va contra la majoria d’independentistes”. Per la seva banda, la seva portaveu Marta Vilalta ha demanat que es canviï el lema de la manifestació, mentre que el president Aragonès ja ha anunciat que no hi participarà, adduint que “té un to contra el govern i contra els partits”. Pel que es veu, no s’accepten crítiques.
L’aposta per la taula de diàleg a canvi del suport d’ERC al govern socialista a Madrid no ha donat fruits. És un fet. I la gent no és idiota. Hi ha un segment majoritari d’independentistes –entre els quals, molts dels seus votants– que estan força descontents amb els resultats d’aquesta política. I que tenen tot el dret a expressar el seu descontentament amb com s’estan fent les coses. A les properes eleccions espanyoles, la gairebé segura victòria del PP amb el previsible suport de Vox farà encara més evident que aquesta política ha estat un error.
Diu la llegenda que, durant la guerra de Roma contra els lusitans, tres emissaris dels lusitans van rebre la promesa d’una recompensa per part d’un cònsol romà si aquests mataven el seu cap, Viriat. Després d’assassinar-lo mentre dormia, en tornar al campament romà, la resposta que van rebre per part d’un altre dels cònsols romans va ser una frase que s’ha fet molt cèlebre: “Roma no paga traïdors”.
És molt preocupant que els polítics oblidin aquestes lliçons que ens proporciona la història. I encara és molt més greu que les oblidin els historiadors.
