Començo amb una confessió: em costa marxar d’una llibreria amb les mans buides, i creieu-me si us dic que això de vegades és una tortura. La selecció sempre és difícil perquè cal gratar el llom de tots els llibres, pessigar-ne les pàgines per trobar aquella paraula, aquella frase que ens fa empassar l’ham d’una bona ficció o d’un raonament ben elaborat. Sovint la millor manera de sortir d’un laberint d’opcions, candidats i possibles és preguntar directament a la llibretera i deixar-nos aconsellar. D’aquesta manera es poden fer troballes excepcionals.
La cerca sempre dona els seus fruits, això sí, cal tenir paciència.
Per començar, voldria recomanar El refugi del temps, de Gueorgui Gospodínov, llibre premiat amb el Booker Internacional i el premi Strega, una lectura que aprofundeix en la memòria col·lectiva, particular i les malalties de la desmemòria. Tot és trenat a través d’una trama que presenta un centre psiquiàtric que té cada planta de l’edifici ambientada en una època del passat.
Seguim la nostra passejada per la memòria, amb el volum que recull les memòries de l’escriptora Tove Ditlevsen Trilogia de Copenhaguen, un periple vital escruixidor que presenta la lluita de l’autora per existir per partida triple: com a dona, escriptora i supervivent de les seves addiccions. Una travessa existencial, honesta i sense artificis.
La pròxima parada d’aquest trajecte és un tren de sis vagons. Parlo de la saga Blackwater, de Michael Mcdowell, un autor que vint-i-cinc anys després de la seva mort, ha aconseguit convertir-se en un fenomen global amb una saga de terror gòtic. Tot gràcies a l’esforç editorial de Blackie Books, que ha publicat simultàniament els llibres en català i castellà. Com un afegitó especial, els llibres han estat publicats amb unes portades dissenyades amb un gust i refinament a l’altura de les peripècies dels seus protagonistes.
Seguint amb un autor que mai decep la meva recomanació és l’últim llibre d’un dels meus autors predilectes: David Sedaris i el seu llibre Panxacontent, que és una col·lecció esbojarrada de relats d’autoficció. Un llibre carregat d’humor negre i reflexions sobre la vida, la mort i la família.
Aquest any hem perdut algunes plomes excepcionals.
Cal fer una parada obligatòria per revisar l’obra de Paul Auster, i fer-nos un espai a la pila de lectures per llegir Baumgartner, la seva darrera novel·la, un estrany presagi de la seva pròpia absència, però traslladada a la història d’un professor de filosofia que ha d’acostumar-se a la mort de la seva esposa. Una altra absència remarcable és la de la premi Nobel, Alice Munro, una escriptora captivada pel detall i per la proximitat amb els seus lectors. Es pot fer un tast de la seva prosa al recull de contes Estimada vida, editada per Club Editor.
Seguim amb Xacona, de Jordi Masó Rahola, una altra demostració de talent literari d’un autor a qui personalment considero la reencarnació de Pere Calders. Masó Rahola ha demostrat ser un contista eficaç i amb una imaginació desbordant, però en aquesta última entrega, fa un gir copernicà a la seva ficció i ens proposa una novel·la experimental trenada de manera impossible.
Seguim amb un llibre de Nora Ephron, Coragre, una novel·la sobre una separació, escrita amb un humor àcid –de fet arriba a ser càustic– en què es planteja la infidelitat i la ruptura sentimental com una muntanya russa d’emocions. Aquesta va ser l’única novel·la de l’autora –guionista, dramaturga, productora i directora de cinema– i val la pena que li feu confiança.
Seguint amb una experiència similar però amb un tractament molt diferent. Aquest seria el cas de Jeanette Winterson a Escrit al cos una novel·la que a través d’una història d’adulteri es converteix en una capbussada filosòfica sobre el cos, la ment, les obsessions i el desig des d’una perspectiva feminista.
La pròxima recomanació està pensada per fer reflexionar els apassionats del true crime, parlo de Vull fer-te algunes preguntes, de Rebecca Makkai, una novel·la que explora l’obsessió pels pòdcasts de crims i que reflexiona sobre l’impacte de les xarxes socials, el MeToo i el masclisme recalcitrant de la nostra societat.
Seguim amb un llibre de Ramon Mas, editor de Males Herbes, parlo de Els murs invisibles, una història que em resulta familiar pel context –explosió del punk hardcore californià als anys noranta, punks de província i tragèdies personals. Un llibre sobre l’amistat, els skates i la pèrdua prematura.
En l’apartat de reedicions, reivindico la feina colossal de l’editorial Navona, que ha tornat a les llibreries El jardí dels set crepuscles de Miquel de Palol en un únic volum –la majoria d’edicions descatalogades d’aquest llibre es van publicar en tres entregues– i que aconsegueix acabar amb una absència a les llibreries de tres dècades.
En l’apartat de novel·la històrica, cal destacar el llibre Mori el Borbó!, de Jordi Ballart, que ofereix una visió dramàtica i realista sobre la figura d’Alfons XIII i Mateu Morral, anarquista sabadellenc que va ser condemnat per atemptar contra el monarca.
Per acabar, em sembla que cal fer un parell de parades a les prestatgeries de no-ficció, i és aquí on m’agradaria destacar Doppelganger, de Naomi Klein, autora de No Logo un llibre que va marcar una generació que es va plantar davant del poder de les marques, especialment d’aquelles que han fabricat els seus productes sense cap ètica ni respecte pel medi ambient. En aquesta ocasió, Naomi Klein ens planteja una capbussada al món digital i la manca de transparència de la política actual. A través d’un conflicte d’identitats –d’aquí el concepte doppelgänger– l’autora ens parla de la possibilitat d’una identitat digital que es nodreix de la nostra identitat real per esperonar idees contràries a les nostres. Aquesta és la situació que es va trobar l’autora quan va descobrir que a internet hi havia una persona que parasitava la seva identitat i el seu prestigi com a periodista per transmetre idees contràries a les de l’autora.
La darrera recomanació és la del “filòsof de la proximitat” Josep Maria Esquirol i el seu llibre L’escola de l’ànima: de la forma d’educar a la manera de viure, en què ens convida a repensar l’educació, la convivència i les cures a partir d’una meditació profunda sobre l’ésser humà. En un món de desordre moral i ètic, perduts per la immediatesa i l’obsessió per nodrir-nos de dades irrellevants, en què tot coneixement s’amaga sota una capa espessa de mems i vídeos de tretze segons, les reflexions d’Esquirol i la seva filosofia ens apropen a una manera de viure més humana.
Per acabar, cal recordar que llegir és un plaer, com viatjar, parlar amb els amics o fer un àpat. Cal llegir per estimar millor, per observar les coses en comptes de parar només els ulls a la seva superfície. Llegir per llegir-nos als ulls, les bondats i les penes, per aprendre a vestir la nostra soledat i els nostres pensaments, però sobretot, per tenir alguna cosa a dins per compartir.
Bon estiu de lectures!
