L'admirat escriptor Josep Pla afirmava que llegir novel·les després dels quaranta anys és una pèrdua de temps. Passats els cinquanta, però, va escriure El carrer Estret, una novel·leta que va ser premiada. És clar, podem dir que no és el mateix llegir novel·les que escriure-les. En escriure, el novel·lista, si té una mirada penetrant, desplega un món, uns personatges i una història que reflecteixen la realitat.
Com un mirall. I, en llegir una novel·la, el lector s’encara amb la seva imatge. I veure’s reflectit el pot beneficiar, i molt, tingui l’edat que tingui.
Perquè la ficció és una de les grans consecucions de la humanitat. Des del Poema de Gilgamesh fins a l’Ulysses de James Joyce, la intel·ligència humana se n’ha valgut. No tan sols per fer-nos passar una bona estona, sinó sobretot per ajudar a comprendre’ns: a nosaltres mateixos i als altres. I, al capdavall, per a la percepció del nostre lloc dins el misteri de l’Univers. Penso, doncs, que Josep Pla feia un estirabot dels seus, però que no s’ho creia de debò. La quantitat de llibres que va llegir és impressionant, entre els quals els dels grans novel·listes.
La lectura de bones novel·les ha estat sempre un complement auxiliar per als psicòlegs. Freud, per exemple, es va valdre de les tragèdies gregues i de la Bíblia per bastir les seves teories sobre l’ànima humana. Des de fa alguns anys, per evitar que els futurs metges es comportin com uns mers tècnics de la salut, en algunes facultats de medicina es fan cursos sobre la literatura de ficció. S’ha arribat a dir que aprendran més sobre el malalt amb una bona novel·la que estudiant l’anatomia del cervell. La lectura dels grans relats pot suscitar l’empatia amb el pacient, una forma més profunda d’entendre’l. De la mateixa manera, les persones afectades per alguns problemes mentals o emocionals poden obtenir amb la biblioteràpia un recurs sanador.
Els temes de la novel·lística són tan extensos que pedagogs, polítics, publicistes i sociòlegs, gràcies als clubs de lectura, poden enriquir la pràctica del seu ofici. Les humanitats comencen a ser presents en alguns consells d’administració, on es conviden filòsofs, perquè aportin punts de vista diferents, suggereixin noves perspectives, o prevegin conseqüències socials.
És per això que ens ha agradat molt la recent carta del papa Francesc invitant tothom –i especialment els futurs mossens– a llegir novel·les. L’atenció a la literatura en els plans educatius, diu Francesc, és essencial, perquè ens convida a escoltar la veu d’un altre que ens interpel·la.
La novel·la elabora passions, pors, emocions, sentiments, violències, indignacions, morts, però també actes de valor, de perdó, d’amor i de moltes de les petites grans coses que omplen la vida. I, a cada nova obra que llegim, es renova i s’amplia el nostre univers personal. L’escolta de l’altre –el narrador– ens fa éssers oberts, receptius, susceptibles de millora. En la literatura hi ha tot el cabal d’experiències de la humanitat!
La novel·la, doncs, ens forneix, diu Francesc, un accés privilegiat al cor de la cultura humana i més concretament al cor de l’ésser humà.
I és així que ens podem salvar d’aquest món de control algorítmic, que anul·la el sentit crític i que ens vol absorbir.
Tal vegada així no ens deshumanitzarem tan de pressa i donarem a les nostres vides un sentit noble i solidari.
