L'Ajuntament de Castellar ha tancat l’exercici 2024 amb un romanent de tresoreria ajustat de 14,4 milions d’euros. És a dir, diners no utilitzats, que s’han quedat al calaix en lloc de transformar-se en millores reals per a la ciutadania.
Aquest romanent no és cap mèrit: és la prova d’una gestió poc eficient, que no acaba de convertir els recursos disponibles en acció efectiva. I això, any rere any.
Un cas paradigmàtic és el de la piscina d’estiu. Es tracta d’un projecte anunciat i pressupostat des de l’octubre de 2023, amb el projecte tècnic ja redactat des de fa més d’un any. No hi ha excuses externes que valguin: aquí no parlem de tràmits de la Generalitat ni de procediments complexos. Parlem d’un projecte municipal, planificat, que simplement no s’ha executat el 2024. I, novament, els diners han acabat tornant al romanent.
Una altra situació que costa d’entendre és la manca de reforç a l’arbrat urbà. Fa anys que es denuncia la necessitat de reposar arbres morts en molts carrers i places del municipi. Aquest Ajuntament ha reconegut repetidament la importància de la renaturalització urbana, i des de Junts per Castellar hi hem insistit a través de mocions i propostes. Però la realitat és que la partida assignada no es va acabar de gastar i, veient el volum de romanent acumulat, perfectament es podria haver ampliat. No s’ha fet.
Un altre cas especialment greu és el de la renovació urbana del barri del Pla (mal anomenada plaça de la Miranda). El projecte va disposar d’una partida pressupostària de gairebé mig milió d’euros el 2024, també el 2023 perdent una subvenció de la Generalitat, però no s’hi ha executat ni un sol euro. Aquesta és una reforma llargament reclamada en un dels barris més degradats del municipi, que arrossega endarreriments des del 2020. I que, tot i haver estat reformulat en fases, continua encallat.
Des de Junts per Castellar ho diem clar: els diners públics han de servir per transformar, no per quedar-se als bancs. La ciutadania no entén com, tenint recursos, no es duen a terme actuacions prioritàries. És hora de passar de les excuses a les solucions, de la inacció a l’execució.
