Si el sistema de Salut d’aquest país ha aguantat els darrers 10 anys ha estat pel gran esforç que han fet els professionals sanitaris. Metges, personal d’infermeria, assistents, personal d’atenció al públic... tots, amb noms i cognoms, han salvat una situació molt complicada aportant dosi de voluntarisme i molta, molta professionalitat i responsabilitat.
És just i necessari que, a mida que Catalunya recupera una certa capacitat financera després de la crisi, el sistema sanitari i l’educatiu passin pel davant pel que fa a prioritat d’inversions: tant en equipaments com, sobretot, en condicions laborals d’aquest personal.
Demanàvem, al ple passat, i així ho hem fet saber als responsables del departament de Sanitat, que s’atenguéssin de la manera més satisfactòria i ràpida possible les demandes dels professionals que han anat a la vaga de metges d’aquests dies, i que es fes amb visió de conjunt del sistema, prioritzant l’atenció primària sense oblidar les urgències o la salut mental, uns sectors que també han patit molt.
És veritat, també, que a aquesta situació insostenible no s’hi ha arribat per casualitat, i que hi ha responsabilitats polítiques i segurament penals (recorden allò de “les hemos destrozado el sistema sanitario?”) que cal fer assumir, però aquest és un debat que no han de tornar a pagar metges, infermeres i pacients.
Amb la visió de no quedar-nos només amb la immediatesa de les reivindicacions i seguir avançant en revertir les retallades, el nostre grup municipal, va entrar una moció en la qual es demanava donar suport a la resolució 92/XII del Parlament de Catalunya, que demana, entre moltes altres coses, desplegar totalment la llei d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics; impulsar les estratègies en salut mental i addiccions per al període 2017-2020; desplegar un model integrat d’atenció social i sanitària per a les persones grans amb necessitats d’atenció complexes; impulsarel pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària; continuar elaborant i desplegant els plans estratègics sanitaris territorials; elaborar i desplegar el pla sobre drogodependències i altres addiccions; desplegar el marc de la participació ciutadana; no tancar els llits hospitalaris previstos ni a l’estiu ni a l’hivern, i presentar un mapa de la situació real de la llista d’espera a Catalunya; analitzar les necessitats de professionals per als propers deu anys; confeccionar un mapa de les necessitats de professionals en atenció primària sense cobrir; presentar un pla de pagament als professionals per revertir els efectes de les retallades; recuperar totes les direccions participatives per objectius (DPO) i abonar les pagues extraordinàries impagades dels anys 2013 i 2014; complir les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliguen que el personal sanitari que encadeni contractes temporals passi a tenir un contracte indefinit no fix, i reconèixer l’agraïment del Parlament de Catalunya als treballadors sanitaris pel seu esforç, tot insistint que cal oferir-los fets concrets que vagin més enllà de les bones paraules.
Malauradament, l’Ajuntament de Castellar no va passar la prova del cotó del suport a la sanitat pública. A la mateixa resolució 92/XII s’afirma textualment: “el Parlament de Catalunya, en defensa de les institucions catalanes i les llibertats fonamentals, rebutja i condemna el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència per part dels cossos policials l’1 d’octubre del 2017”, i “referma el compromís amb els valors republicans i l‘aposta per l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia”.
El PSC- Som de Castellar, doncs, va preferir la monarquia a la millora del sistema sanitari.
