Hi ha una manera de governar que es disfressa de suport, però que només busca tenir-ho tot lligat i ben lligat, i mirar que el sac no estigui foradat. És la política de la mentida amable: promeses buides, enganys, traïcions, reunions estèrils i somriures per a la foto.
Aquest govern, des dels seus inicis, ha anat desmuntant el teixit associatiu de mitjans de comunicació i de difusió cultural/comunitària.
Dos setmanaris –un d’ells gairebé centenari–, una revista esportiva, una revista cultural i, més tard, dos museus... el de la Ràdio i el de la Coca-Cola, aquest quasi únic al món. Tothom callat!
Avui, amb una mà de pintura i quatre selfies, es fan passar per promotors de la cultura i l’esport, però només amb qui els balla l’aigua. Són capaços fins i tot d’ignorar decrets de la Generalitat que els obliguen a donar suport als museus locals. El Centre d’Història dels Escacs acollirà l’obra completa de SG Tartakower i la biblioteca de Benito López Esnaola, amb més de tres mil llibres, però a ells no els interessa.
Vaig presentar un dossier, me’l van escoltar, van fingir interès. El regidor de torn últimament, i no és la primera que em passa en aquest grup municipal, va manipular xifres per fer-me veure que érem una entitat afavorida. Em vaig aixecar, li vaig donar la mà, i vaig marxar de l’última reunió. La dignitat no es negocia.
Aquest consistori reparteix subvencions com qui reparteix corretges: per domesticar. Els diners són l’eina, la por de perdre’ls, el mecanisme. Només volen entitats dòcils, sense criteri. I cada cop som menys, perquè saben que menys moviment vol dir menys crítica, menys cultura, menys memòria... més silenci. Només hi ha diners per al que volen. No ens quadren els comptes.
Per art de màgia, el Centre d’Història dels Escacs passa de la Regidoria d’Esports a la Regidoria de Cultura, però sempre ens ha atès el mateix regidor plenipotenciari. Si realment aquest projecte té la importància que alguns li reconeixen en paraules, per què durant tres anys ens han fet perdre el temps, ens han tractat amb desconsideració, ens han mentit reiteradament i, sobretot, per què ningú sembla prendre’s seriosament la tasca que duem a terme?
El dossier que vaig enviar a la regidora de Cultura (LGENT-2024-19067, de 9 de desembre de 2024, a les 20.06), exposant la situació actual del centre, fa més de tres mesos que resta sense resposta. No ha arribat? S’ha perdut? L’ha llegit? S’ha espantat la regidora en llegir-lo? Potser ha respost i ho ha enviat a un correu equivocat?
El mateix dossier també va ser enviat en una carta adreçada expressament a la nova batllessa. Potser ha fet el mateix camí? Potser també ha quedat ignorada?
Massa interrogants per no tenir, com a mínim, una resposta clara per part de la màxima autoritat municipal, davant del desgavell provocat per un membre del seu equip de govern. Realment, tan poc els importa el Centre d’Història dels Escacs?
Aquest projecte ha rebut el suport de més de vuitanta establiments i diverses empreses. Aquests sí que han confiat en el nostre projecte. Saben que els escacs són lluita, dia rere dia.
Això no és fruit de l’atzar. Les idees tenen més força que les subvencions, i els projectes honestos sobreviuen a la mediocritat dels que avui manen i, com sempre, demà no seran ningú.
Nosaltres no volem poder. Volem memòria, cultura i respecte. I això no s’atorga: és defensa i es respecta. I això no s’atorga: es defensa.
La vida és com els escacs: lluita.
PD. He decidit publicar aquesta carta perquè potser algun representant municipal la llegirà, i, de passada, tothom que em pregunti com està el Centre d’Història dels Escacs, ja en podrà treure conclusions. Qui el vulgui veure el dossier pot demanar-lo al Salvador.juanpere@gmail.com
