L’imperi és un gran estat multiètnic o conjunt d’estats i territoris sotmesos a un emperador. Històricament, el naixement d’un imperi és conseqüència de fets militars en què el regne més fort n’ha conquerit altres i els inclou sota el seu poder.
La relació amb els països de l’imperi és sempre asimètrica, ja que els conquerits han de renunciar progressivament a les seves normes i costums per adoptar el patró dominant, amb pena de guerra o sanció tàcita.
La dominació pot ser territorial, com passava amb el colonialisme, com els casos de l’imperi romà, l’imperi espanyol, l’imperi rus, l’imperi xinès o l’imperi britànic, però el terme també es pot aplicar als camps del coneixement, les creences, els valors i el saber, com és el cas en els imperis cristians (cristianisme) o musulmans (islam).
Avui, amb la nova irrupció del Sr. Trump com a president dels EUA, en teoria la primera democràcia del món, ens ha portat a una nova situació disruptiva, promocionada i emparada per dos líders populistes, egocentristes, autoritaris i antidemocràtics que conflueixen en el mateix objectiu imperialista, des de posicions ideològiques extremes, la ultradreta i la ultraesquerra, del Sr. Trump i el Sr. Putin, però amb un mateix anhel, repartir-se geogràficament, econòmicament amb zones d’influència, el món actual. El tercer actor, a segon pla, en el nou ordre mundial és la Xina, amb similars objectius i formes antidemocràtiques, amb uns procediments menys sorollosos i esperpèntics, però no menys efectius.
Entremig de tots, hi ha Europa i la UE dels 27, que des de la seva fundació ha estat teixint acords i aliances amb la resta de països d’Europa per fer-la més gran i forta, amb els seus valors de sempre.
Ara toca als governants, però sobretot als ciutadans de la UE, fer una clara i profunda reflexió del que som, del que hem assolit i del que volem continuar sent, en el futur immediat. En aquesta reflexió només hi ha dues opcions clares: una, alinear-nos amb una d’aquestes opcions imperialistes, l’altra, és continuar enfortint i cohesionant una UE més poderosa i autònoma, en les seves decisions, per continuar defensant els nostres valors i la nostra forma de vida.
El futur nostre i d’Europa depèn de les nostres decisions.
