“Ui… mira cada vegada està més grassa…”
“Abans de l’estiu m’he d’aprimar un parell de quilos per estar bé…”
“Ja sé que no he de fer dieta, que no estic grassa, però és que no ho vull estar!”
“Les més grassonetes es van posar vestit llarg… els quedava millor que la mini...”
“Està pleneta, PERÒ és maca, oi?”
“Està grassa, senyal que no es cuida...”
Quantes vegades hem sentit o dit comentaris com aquests?
Les persones grasses patim diverses formes d’assetjament i discriminació en el nostre dia a dia. Des de no estar còmodes als seients del teatre fins a l’assetjament escolar o la dificultat de trobar roba de la nostra talla. Aquestes experiències d’exclusió són una realitat quotidiana per a moltes persones grasses. A més, ens veiem exposades a violències en contextos mèdics, a humiliacions en contextos esportius i a assetjaments emocionals cada vegada que mengem i lliguem.
La grassofòbia no és un fenomen aïllat o esporàdic, sinó que es presenta com un sistema d’opressió que afecta les persones grasses en tots els àmbits de la vida. Aquesta discriminació està tan integrada en el nostre comportament diari que moltes vegades passa desapercebuda, tant per aquelles persones que l’exerceixen com per les mateixes víctimes que es culpen i responsabilitzen de la violència que viuen. De fet, som poques les persones que qüestionen activament aquestes actituds amb la intenció d’erradicar-les.
Un dels aspectes que contribueix a la normalització de la grassofòbia és el discurs sobre la salut. Moltes vegades, els arguments que utilitzen aquelles que discriminen les persones grasses es fonamenten en preocupacions relacionades amb la salut, i obliden que el rebuig social i l’assetjament que patim les persones grasses tenen un intens impacte negatiu sobre la nostra salut mental i física.
Els efectes de la grassofòbia són profunds: poden conduir a l’exclusió social, a l’atur, a l’assetjament escolar, així com a problemes d’ansietat, depressió i trastorns de la conducta alimentària. A més, la discriminació limita les oportunitats d’autocura, ja que genera aïllament, por a participar en activitats esportives, a menjar amb tranquil·litat o a buscar atenció mèdica.
Les Carnera som conscients que el feminisme, tot i ser una eina poderosa per analitzar i combatre les desigualtats, massa sovint ha exclòs determinades experiències, especialment totes aquelles que es refereixen a cossos no normatius: dissidències de gènere, persones racialitzades, persones amb diversitats funcionals, persones grasses...
És precisament per això, que com a col·lectiu feminista de Castellar, volem donar veu a les companyes de Nadie hablará de nosotras, activistes grasses i creadores del pòdcast que duu el mateix nom, des del que fan una potent tasca de sensibilització sobre la grassofòbia i la violència estètica.
Amb aquesta xerrada, Les Carnera volem mostrar un cop més, el nostre posicionament feminista i interseccional, i obrir un debat a Castellar per continuar fent-nos preguntes i cercant camins de resposta col·lectius, comprometent-nos juntes amb la lluita per a l’erradicació de la grassofòbia.
