Tot passejant pels carrers de la vila, és freqüent trobar a les seves voreres unes paradetes en les quals s’ubiquen algunes persones custodiant uns cartells que enuncien la possibilitat de rebre classes gratuïtes de la Bíblia. No és estrany tampoc que aquestes persones truquin a les cases particulars oferint aquest servei.
El primer que em sorprèn és la possibilitat de trobar persones adultes i sanes que necessitin classes per a la interpretació d’un llibre. Només puc pensar en dues situacions. La primera és que aquestes persones siguin incapaces d’interpretar per si mateixes allò que llegeixen, fet que a hores d’ara és probable si atenem l’informe PISA sobre la capacitat de comprensió lectora de molts estudiants, tot i que no crec que aquest col·lectiu sigui precisament el destinatari de l’oferta bíblica. La segona possibilitat en què penso és que vagi dirigit a persones amb una gran feblesa espiritual i, sobretot, amb molta ignorància.
Des del Renaixement tardà, gràcies a la impremta de Johannes Gutemberg i la posterior traducció de Martín Lutero a l’alemany, la Bíblia es va fer accessible a tothom amb recursos econòmics i culturals suficients per a adquirir-la i llegir-la, tot i que entre un 70% de la població a l’Europa Occidental i un 90% a l’Europa Central i Oriental era analfabeta*. Això va provocar per part del sector catòlic la persecució de tots aquells que tenien en el seu poder un exemplar no autoritzat d’aquest llibre. No es posaven en qüestió les suposades creences que ensenya el llibre, es posava en qüestió el poder que atorgava la seva interpretació lliure, sense intermediaris. Aquestes controvèrsies van ser un dels motius de la posterior Guerra dels Trenta Anys, que tantes vides va costar en nom de la religió.
La Bíblia és segurament el llibre més influent de la història de la humanitat. Val la pena anar als orígens i comprovar què hi ha de cert i què no en el seu contingut.
Des de mitjans del segle XIX, quan a Alemanya va sorgir l’exegesi crítica de la Bíblia, es va produir una febre per tal de verificar la seva veracitat històrica per part d’investigadors que, en una gran majoria, pertanyien a cercles religiosos europeus i estatunidencs. Es posava en marxa l’Arqueologia Bíblica que va decaure a principis dels 60. La seva intenció era localitzar els punts geogràfics que s’assenyalaven al llibre i estudiar els pobles que els van habitar.
Posteriorment es va obrir un nou camí d’investigació que ha transformat aquella arqueologia en una disciplina científica independent, lliure d’ideologies i creences, prenent en consideració els vestigis arquitectònics, la ceràmica i les restes de qualsevol tipus per a estudiar, entendre i interpretar una realitat humana en termes científics.
L’antropòleg, arqueòleg i catedràtic a la universitat de Haifa Israel Finkelstein (1949 – Tel Aviv) i el seu col·lega Neil Asher Siberman (1950 – Boston EEUU), també antropòleg, arqueòleg i historiador, són els autors d’un llibre titulat La Biblia desenterrada **, publicat l’any 2001, després de dècades de prospeccions arqueològiques en la geografia bíblica.
En el pròleg del llibre, sota el títol En tiempos del rey Josías, es fa una declaració d’allò que es desenvoluparà en la resta de l’obra. Diu: “La epopeya histórica contenida en la Biblia -desde el encuentro de Abraham con Dios y su marcha a Canaán hasta la liberación de la esclavitud de los hijos de Israel por Moisés y el auge y la caída de los reinos de Israel y Judá - no fue una revelación milagrosa, sino un magnífico producto de la imaginación humana.” (p. 20).
En les seves investigacions van desmentint moltes afirmacions que es fan al llibre, com, per exemple, l’existència de Moisès i l’Èxode.
Centrem l’atenció sobre l’Èxode. Els egipcis disposaven d’uns cronistes que deixaven constància escrita de tots els esdeveniments i, en els seus escrits, només es troba una referència als israelites en l’estela de Merneptah de finals del segle XIII aC. En aquesta pedra es llegeix la referència a una destructiva campanya egípcia contra Canaan en el curs de la qual va ser delmat un poble anomenat Israel, però no parla de l’èxode, quan a la Bíblia hi ha més de set-centes referències al mateix. És impossible que passés desapercebuda la fugida de sis-cents mil homes a peu en edat militar, acompanyats d’avis, dones i fills, quan els estudis moderns suggereixen que la població total d’Egipte en aquella època (1550-1070 aC) era d’uns quatre milions d’habitants. Altrament, no s’ha detectat cap resta arqueològica del pas dels israelites pel desert del Sinaí, ni a Cades Barne, on la narració bíblica diu que hi van estar 38 anys, ni a Esión Geber, on també es relata que van ser-hi. Això i d’altres indicis anacrònics del relat anul·laria tota l’epopeia de l’Èxode i els esdeveniments associats, com ara l’esbarzer ardent, les plagues, la separació de les aigües, la pluja de manà, les Taules de la Llei del Mont Sinaí, etc.
En dates més properes trobem el llibre de l’escriptor de gènere històric Juan Eslava Galán (1948 –Arjona), professor a l’Aston University de Birmingham, premi Planeta el 1987, autor de La Biblia contada para escépticos ***.
Eslava, en un to amè i desenfadat, entre moltes altres consideracions, dona les referències per a conèixer quan i qui va escriure la part essencial de l’Antic Testament. La data consensuada amb la comunitat científica és en el segle VII aC i l’autoria recau sobre el regnat de Josías, com a justificació de les apetències d’aquest rei sobre els territoris que l’envoltaven. Des de la capital del seu regne, Jerusalem, aquest rei va decidir que només allà s’adoraria l’únic Déu i només en el temple erigit per a fer-ho. Va manar enderrocar tots els altres temples del territori. Com a suport, va crear una epopeia que donés credibilitat als pactes que havien fet amb Jahvè. Però, diu Eslava: Esa obra o conjunto de obras que constituyen el núcleo fundamental de la Biblia no partieron de cero sino que se basaron en poemas épicos, leyendas, historias, profecías, cuentos y poemas transmitidos oralmente que, una vez elaborados de acuerdo con las necesidades de la propaganda monárquica adepta a Josías, sonarían familiares a los habitantes de la región.(p 34). Aquestes dades coincideixen amb les que apunten els autors del llibre comentat anteriorment.
Com a conclusió, crec que no ens hem de deixar entabanar per aquells que ofereixen les seves veritats com a úniques i irrefutables, que s’hereten d’altres que també ho van ser amb antelació i han estat modificades a conveniència. Amb els mitjans independents de qualsevol ideologia que tenim en l’actualitat al nostre abast, és fàcil informar-se sobre aquests temes transcendentals. Només les persones amb cervell d’ovella necessiten pastors.
Com diu la Nieves Concostrina “Todas las religiones dicen que las otras son falsas y en eso todas tienen razón”.
(*) HOUSTON, R. A. Literacy in Early Modern Europe: Culture and Education, 1500-1800. Longman, 1988.
(**) FINKELSTEIN, Israel i SILBERMAN, Neil Asher. La Biblia desenterrada. Una nueva visión arqueológica del antiguo Israel y de los orígenes de sus textos sagrados. Siglo veintiuno de España editores, s.a. 2003. ISBN 84-323-1124-3.
(***) ESLAVA GALÁN, Juan. La Biblia contada para escépticos. Editorial Booket 2022. ISBN 978-84-08-25320-4.
