Nota preliminar: aquest text publicat amb algun retoc a Change.Org https://www.change.org/p/castellarencs-i-castellarenques-recuperem-l-espai-de-l-escola-pia-de-castellar el 27/2/2020 ha merescut fins ara el suport de 763 castellarencs i té com a objectiu advertir els possibles compradors dels pisos que s’anuncien al Passeig nº 86 de la situació legal de la finca i una petició al Patronat Tolrà: recupereu l’Escola Pia de Castellar pel poble.
El 1896 la senyora Emília Carles i Tolrà (1848-1915), vídua de Josep Tolrà i Abellà (1817-1882), el fundador de l’empresa tèxtil del seu nom que entre el 1940 (3.780 habitants) i el 1961 (4.858 habitants) donà feina a 2.062 treballadors, la major part de Castellar, seguint la voluntat del seu espòs difunt, i essent com era persona adinerada, generosa i gran benefactora de la població i de les parròquies de Sant Esteve de Castellar i Sant Feliu del Racó, construí i pagà una escola i un oratori situats al Passeig nº 86 de Castellar destinats a l’ensenyament gratuït dels nens i les nenes fills d’obrers del poble i als obrers adults sense estudis.
En aquest sentit Emília Carles creà el 9/9/1896 una Fundació amb el nom de Patronat Tolrà, a la qual traspassà la propietat, la gestió i l’ús de l’escola i l’oratori. Aquest Patronat era presidit pel Bisbe de Barcelona (ara ho és pel de Terrassa) i el seu vicepresident era (i encara ho és) el rector de la Parròquia de Sant Esteve de Castellar.
Per assegurar la missió educativa, Emília Carles encarregà a l’ordre religiosa Escola Pia de Catalunya la direcció educadora de la nova escola i les funcions de l’oratori adjunt a fi d’acomplir amb les finalitats esmentades fent-se càrrec ella, i a la seva mort el seu successor i nebot, Emili Carles-Tolrà i Amat (1864-1940), dels costos del personal, dels materials i del manteniment de l’escola.
L’Escola Pia de Castellar funcionà normalment i amb gran acceptació popular fins a la Guerra Civil del 1936. Acabada aquesta, i amb l’últim amo de l’empresa Tolrà, Emili Carles-Tolrà i Amat, convençut republicà, exiliat a Itàlia, on morí, per motius polítics, l’Escola reprengué en la seva absència l’activitat educativa sota el rectorat del pare escolapi, Pere Bassagaña i Casadevall, fins al 23/9/1939 en què aquest lliurà al rector de la parròquia de Sant Esteve de Castellar les claus del col·legi i de la capella completant la marxa definitiva dels religiosos. El motiu fou que la nova direcció de la Tolrà, ara en mans dels Valls i Taberner, addictes al nou règim franquista, no es varen voler fer càrrec del seu suport. Cal remarcar un fet: el rector dimissionari retornà les claus al rector de la parròquia, no a l’ajuntament de Castellar ni a la mateixa Escola Pia de Catalunya.
Per les circumstàncies de l’època -estem en plena dictadura franquista- a partir del 1944 l’Escola Pia de Castellar és entregada gratuïtament al cos de la Guardia Civil que hi instal·là la seva caserna, i l’oratori passà a ser administrat per la parròquia de Sant Esteve amb el nom de Capella de la Verge de Montserrat, a recer de la qual prosperà fins a l’actualitat el Grup de Pessebristes de la Capella de la Verge de Montserrat que ocupa part de l’espai del primitiu oratori.
Cap al 2003 amb l’entrada dels Mossos d’Esquadra el cos de la Guàrdia Civil abandona l’edifici de l’Escola Pia, i entrega les claus de l’edifici a l’Ajuntament de Castellar. Fet aquest que cal remarcar: a l’Ajuntament de Castellar, i no al rector de la parròquia i vice-president del Patronat Tolrà, com hauria d’haver estat.
L’Ajuntament de Castellar tot i no ser amo de la finca, en lloc de tornar les claus al Patronat Tolrà, i entendre’s amb ell, volgué fer-se-la seva. I a tal fi hi destinà algun servei, com per exemple els Padrins Solidaris, que no s’hi instal·là, amb l’excusa de que esgrimint que pagava l’aigua, la llum i el manteniment obtindria la titularitat de l’immoble en base al dret d’usucapio.
Assabentada l’Escola Pia de Catalunya del fet, i també sense coneixement del Patronat Tolrà, portà la intromissió de l’Ajuntament de Castellar als tribunals amb el resultat de reconeixement judicial de l’Escola Pia de Catalunya com a plena propietària de l’immoble per sentència del 19 de juliol de 2010 de la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d’apel·lació núm. 997/09. Sentència que fou motiu d’un recurs de cassació per part de l’Ajuntament de Castellar presentat el 23 de juny 2011 i definitivament desestimat per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya nº 37/2012 de l’11/6/2012.
Cal dir que en tot aquest procés judicial, mai fou tinguda en compte la figura del President del Patronat, actuant les parts litigants (Escola Pia versus Ajuntament de Castellar) sense posar-ho en coneixement del patró de la fundació -el bisbe- ni del seu vice-president -el rector de Castellar-, una situació realment insòlita, amoral i anormal es miri per on es miri.
Cal dir que les accions que en època del rector Joaquim Fluriach es van fer des de la parròquia enfront de l’Escola Pia de Catalunya amb el patrocini del Bisbat de Terrassa en el sentit de recuperar la finca per a l’ús que cregués més oportú varen ser menystingudes per part de l’Escola Pia.
I ara l’Escola Pia de Catalunya, que mai no va pagar ni un cèntim per aquesta finca (la construcció, les pagues dels professors, els materials escolars i el manteniment varen ser sempre pagats per la casa Tolrà), i que des del 1944 es va desentendre del seu estat, posa el solar de l’antiga escola del Passeig nº 86 de Castellar al mercat immobiliari faltant a la clàusula fundacional que destinava l’edifici i l’oratori per sempre a les activitats educatives, ignorant, o no, que també està escrit que si l’Escola Pia desapareixia, la propietat passava al Patronat Tolrà per seguir acomplint la missió fundacional, càrrega que avui dia (12/9/2024) encara és vigent al Registre de la Propietat, càrrega legal que impedeix frontalment la inscripció d’habitatges privats al solar del Passeig nº 86 que des de fa 5 dies exhibeix a la seva façana el cartell d’en venda per part d’un conegut promotor.
Lamentablement segons la qualificació urbanística actual de Castellar el solar de l’antiga Escola Pia és edificable, i segons el POUM hi ha el projecte d’encabir-hi fins a 13 habitatges, amb la condició imposada per l’ajuntament al comprador de la finca i promotor dels habitatges de que aquest haurà de traspassar la Capella de la Verge de Montserrat al patrimoni municipal (!).
Cal recordar que el poble de Castellar en agraïment a Emília Carles a través del seu Ajuntament demanà al seu dia al govern de Madrid que la premiessin amb el títol de Marquesa de Castellar, com així fou (Alfons XIII, 1896). I que allò que al seu moment ella regalà al poble ara es pretén passar a mans privades.
Vista la suma de despropòsits esmentats, vist que l’Escola Pia de Catalunya ha desistit de facto de les seves obligacions educatives, que vol claríssimament especular amb la finca, cosa que els estatuts fundacionals no contemplen i donat que el consistori de Castellar no ha pres cap mesura per protegir la finca ni les seves finalitats en el POUM vigent, els 763 signants del manifest enunciat a l’inici demanem la recuperació de l’espai de l’antiga Escola Pia de Castellar per als usos que la Fundadora del Patronat Tolrà va preveure, i demana a les parts: Escola Pia de Catalunya, Bisbat de Terrassa, Parròquia de Castellar i Patronat Tolrà, que reverteixen la situació a fi de destinar la finca del Passeig nº 86 a finalitats educatives, culturals i socials i no a l’especulació urbanística. I a l’Ajuntament de Castellar demanem que rectifiqui i que no hi posi traves, ans al contrari.
