La preinscripció escolar per al nou curs 2022-2023 ha arribat acompanyada del titular de baixada de ràtios progressiva a primària i secundària. El conseller d’Educació Josep González-Cambray anuncia aules de fins a 20 alumnes a I3 a la majoria d’escoles públiques i concertades del territori. Una notícia que a priori sembla positiva ens fa replantejar el paradigma de la primera infància. Som els grans oblidats?
A les famílies amb infants de 0-3 anys i familiaritzades amb les ràtios d’escola bressol ens ha consternat que el primer cicle d’educació infantil quedi exclòs d’aquest progrés tan reclamat per tota la comunitat educativa. Actualment, la ràtio per adult és de 8 lactants (0 a 1 any), 13 infants d’1 a 2 anys i 20 infants de 2 a 3 anys. Les recomanacions elaborades per la Unió Europea són de 4 lactants, 6 infants d’1 a 2 anys i 8 de 2 a 3 anys. Poc a veure amb la nostra realitat.
Unes ràtios tan elevades no garanteixen qualitat, tot i el sobreesforç que puguin fer les educadores. El model actual no és compatible amb l’atenció individualitzada que requereixen els infants en aquesta etapa, cosa que fa que les necessitats bàsiques es cobreixin quan i com es puguin. Com a conseqüència augmenten els conflictes entre iguals a l’aula per la falta d’espai vital i la sensació d’abandonament derivada de l’espera en aquesta atenció. Cal afegir la dificultat per detectar les necessitats educatives especials sense oblidar la importància cabdal de l’acompanyament emocional durant la primera infància.
Si ens fixem en el procés de familiarització, sota aquestes condicions genera ansietat, a causa que la creació del vincle afectiu amb la figura adulta és molt més complicat.
Unes ràtios molt per sobre de les recomanades augmenten l’estrès tant dels infants com de les educadores. Aquest estrès altera el patró de connexions neuronals, en molts casos de forma permanent. Si no es formen aquestes connexions quan toca, el cervell esdevé més inestable i afecta en la capacitat de gestionar les emocions, en la memòria i en la presa de decisions futures. Per no parlar de la facilitat de propagació de malalties infeccioses en espais reduïts o dels perills que suposa la incapacitat de prevenir accidents quan el grup és nombrós.
Dit això, només ens queda preguntar-nos: i la petita infància, quan? El primer cicle de l’educació infantil existeix. Ha arribat l’hora de reconèixer-lo i escoltar-lo.
Com a famílies no entenem que els nostres infants de 2-3 anys hagin de conviure amb 19 companys/es més i una sola mestra referent. Francament, no ho entenem. Un infant de 2-3 anys és igual d’autònom que un de 3-4 anys? Com acompanya una sola mestra els seus 20 infants en el procés de control d’esfínters amb tot el que això comporta? Què fa una educadora quan dos o tres infants estan tristos i necessiten acompanyament? Com s’ho fa quan tot això passa a la vegada? I el més important, els nostres infants, com s’ho fan?
Garantir el benestar físic, emocional i social de l’infant és un dret fonamental que com a societat hem de defensar, especialment en aquesta etapa imprescindible de desenvolupament. Per això, des de l’associació de famílies d’ambdues Escoles Bressol Municipals (El Coral i Colobrers) i dels representants de les famílies al consell escolar dels respectius centres hem demanat un replantejament urgent del projecte educatiu a l’Ajuntament de Castellar del Vallès, també en relació amb la primera infància. Proposem potenciar l’ensenyament públic del municipi, especialment ara que s’iniciarà la gratuïtat de B2, assolint ràtios dignes i augmentant l’oferta de grups d’aula (donat que l’espai existeix) per evitar disminuir l’oferta pública total de places. Estem convençudes que la baixada de ràtios milloraria la qualitat de l’ensenyament i ens equipararia amb el model europeu, i que a Catalunya seríem pioners en l’atenció individualitzada dels nostres infants. Obrim el diàleg a tota la comunitat educativa (famílies, escola i institucions) per treballar conjuntament cap a una nova societat més justa, igualitària i equitativa que vetlli pels interessos reals dels infants sense tenir en compte únicament el factor econòmic. Fem-ho possible!
