Torna el 25N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, violència que continuem patint pel simple i únic fet d’haver nascut dones. També torna el recompte anual: 42 feminicidis oficials al nostre país, és a dir, probablement el nombre total de dones assassinades sigui el doble.
El mateix 25 de novembre ens despertàvem amb la colpidora notícia de l’assassinat d’una noia de 15 anys a mans de la seva exparella, un jove de 17 anys (Orihuela, Alacant).
Val a dir que aquest cas ha sigut tremendament impactant per l’edat de la noia, alhora que evidencia com la violència masclista és un problema estructural que s’arrela des de la infància i es manifesta ja en relacions adolescents.
Però realment sorprèn que un noi de 17 anys assassini la seva exparella? Només cal navegar per plataformes com TikTok o Instagram per veure-ho venir. Les xarxes socials s’han convertit en un espai on la cultura masclista és trending topic. Els joves (i no tan joves), reben i difonen missatges misògins que s’estenen com la pólvora.
Les tradwife (esposes tradicionals), les campanyes antiavortament o fins i tot idees com la retirada del dret de vot de les dones són moviments exportats dels Estats Units que calen fort en societats com la nostra.
A Catalunya i a Espanya, a més, certs moviments de la dreta i l’extrema dreta difonen narratives falses, com ara que les lleis d’igualtat “criminalitzen els homes” o que “existeixen més denúncies falses que reals”.
Aquest discurs negacionista minimitza, banalitza i justifica la violència masclista i culpabilitza les dones que la pateixen.
Hem vist com, arran del cas d’Errejón, es trivialitzen les agressions sexuals, que s’equiparen amb “males experiències sexuals”. Segons alguns “creadors de contingut” per culpa del feminisme les noies d’avui en dia exageren, malinterpreten o inventen situacions d’abús dins d’una relació sexual consentida d’allò més típica i normal, i arruïnen així la vida de qualsevol home per venjança o rancor. Realment algú creu que això és possible quan estem seguint a temps real judicis com el de Dominique Pélicot? Com és possible pensar que es pot arruïnar la vida de qualsevol bon home amb una simple denúncia mentre veiem com un home que ha drogat la seva esposa durant una dècada perquè fos violada per desconeguts, només complirà 20 anys de presó? Creure que el sistema judicial sobreprotegeix les dones és absurd.
Si fos així, cap dona que hagués denunciat el seu agressor acabaria sent assassinada.
Si fos cert, cap dona tampoc seria revictimitzada –per no dir insultada– en el seu propi judici amb preguntes com “perquè vas esperar tant per denunciar?”, “perquè vas continuar la relació?” o “vas intentar resistir-te”?
L’estat no protegeix els drets de les dones perquè no li surt rendible. Ens volen fer creure que això del feminisme se’ns n’ha anat de les mans, que som unes exagerades, que estem coartant la llibertat dels homes i sembrant odi cap a ells i mentrestant ens venen la moto que Only Fans és la nostra porta a l’emancipació i l’alliberació femenina.
És insuportable llegir notícies d’assassinats, violacions, assetjaments, violència obstètrica, violència vicària, de vexacions, mofes i ridiculitzacions, de qüestionar les víctimes, de revictimitzar-les, de paternalisme infumable i de mentides.
N’estem fartes, però tingueu per segur que la lluita feminista continuarà fins que l’última dona de la Terra estigui lliure de qualsevol classe de violència masclista.
