El lingüista i filòsof Noam Chomsky va dir quelcom semblant a “Si creieu en la llibertat d’expressió, no la negueu a qui la utilitza, perquè seria no creure-hi”. Els que mai hem cregut que la independència de Catalunya fos el bo i millor que ens podia passar, ens hem hagut de mossegar la llengua –evitar l’excés de llibertat d’expressió– durant massa anys. Ho vam fer així per no barallar-nos del tot amb amics, familiars i desconeguts, malgrat haver de suportar el seu proselitisme impertinent i que molts ens donessin l’esquena. Potser perdonarem, però no oblidarem el mal. S’ha acabat. De cop s’ha produït el silenci de fracàs a les converses i a les xarxes. És el moment de recuperar la veu. Al final s’ha fet real el que he exposat durant anys a desgrat d’alguns visionaris, i vull aclarir que el menyspreu vers la independència no m’ha impedit encertar la majoria de les opinions. Fixeu-vos: “Ciutadans de Catalunya...!”, va saludar Josep Tarradellas a l’arribada. Ciutadans tots, tant catalans com immigrants, un sol poble. Però els que el van succeir ho van anar retorçant vers un nacionalisme elitista, eixelebrat i insuportable que ho va esguerrar tot. I han pagat els errors. Gràcies, “traïdors” valents que heu sabut pactar com cal en democràcia. Avui la majoria dels ciutadans celebra el canvi i espera resultats. Maleirem Junts si s’interposa al desig popular.
