Passejava pel Passeig quan em va sorprendre l’enorme rètol penjat de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. En aquest rètol es veu com seran els pisos de la promoció que es farà en aquest espai. Com us podeu imaginar segueixen la tendència castellarenca: moderns, despersonalitzats, industrials. Però sobretot, molt, molt lletjos. Són com grisos cubicles, d’estranyes proporcions, i sembla que a la primera planta allotjaran el pàrquing, visible per tothom. No espereu veure-hi fusta, ni pedra, ni totxo, ni teula; els materials que sempre ens han acompanyat es descarten per buscar-ne de més barats. De fet aquest sembla ser el principal reclam, ja que el rètol resa: “No trobaràs cap pis de nova construcció més barat al poble”.
Podria entendre aquest edifici a les parts noves de Castellar, on ningú espera bellesa entre els laberints de formigó, però, al bell mig del Passeig? Com és possible que l’equip de govern no se senti interpel·lat a protegir l’estètica i la tradició arquitectònica en el carrer més cabdal del poble? No oblidem que el que es pot construir, i com, és una competència purament municipal que es dissenya a travès dels plans d’ordenació urbanística municipal. Que Castellar s’està convertint en una ciutat a ritme vertiginós és quelcom evident (estan aixecant un McDonald’s al poble mentre escric aquestes línies), però, per què no convertir-nos en una ciutat bonica?
A Europa creixen els moviments demanant tornar a l’arquitectura tradicional del passat. Tant de bo aquest moviment arreli a Castellar, un poble que ha sigut destrossat legislatura rere legislatura, any rere any veiem caure masies, cases de poble, i edificis antics per aixecar-s’hi insípids cubicles de formigó. Cal culpar les voraces constructores i el model de desenvolupament, sí, però qui ho permet finalment és l’autoritat competent.
