Cada 11 de setembre la preceptiva activitat oficial i institucional del municipi es concentra davant de la Senyera, fa uns anys al carrer de les Roques, davant de Cal Targa, i actualment a la plaça Catalunya. Un acte en què els diferents partits i el mateix consistori fan una ofrena floral que presenten i resta al peu de la Senyera. Seguidament, l’alcalde, com a màxima autoritat municipal, fa lectura del ban, també oficial, amb el que tradicionalment acaba desitjant una bona Diada a les veïnes i veïns de la vila. I ho fa amb la màxima significació i responsabilitat del càrrec. Per això el ban d’aquest 2024 sorprèn des d’un bon inici. Les seves primeres paraules són: “Catalunya és a les portes d’una nova etapa política que ens ofereix un horitzó de progrés i d’esperança. Ens trobem davant d’una oportunitat única que no podem deixar escapar”. Quina és l’oportunitat? Nova etapa política? Ah, d’acord. Es refereix al Govern de Salvador Illa, el govern del PSC-PSOE a la Generalitat, que ens ofereix aquesta esperança en un nou horitzó de progrés...
El sentit del discurs tristament decau per a qui pensi, sigui poc o molt, diferent del que diu l’alcalde. Quan parla de garantir serveis públics de qualitat, d’àmbits a millorar com l’habitatge, la seguretat, la mobilitat o les infraestructures, temes clau a Castellar, hem d’entendre que tot plegat arribarà de bracet d’Illa? Ministre d’una molt fosca gestió a la cartera de Sanitat, especialment amb relació a la covid-19? El mateix Salvador Illa que ha donat suport “als del 155”, o que s’ha arribat a mostrar afí a Societat Civil Catalana?
A partir d’això les paraules de l’alcalde resulten... (podríem dir) innocents. Combatre la divisió, els discursos de la por, cercar estabilitat política, finançament just, aplicació de la llei d’amnistia, drets socials, feminisme, la llengua, construcció social, model tributari federal, canvi climàtic. Ingredients a dojo d’una habitual i ja coneguda carta als Reis d’Orient que vol acontentar tothom i en la qual xoca una mossegada de realitat, la reflexió sobre els drames que sacsegen part de la població mundial, que sincerament creiem que sí que s’han d’explicitar al discurs. Un ban que podria quedar bé voreja la línia que separa la innocència d’un populisme imprudent quan, ben bé d’inici, fa apologia de la “nova etapa política” (el Govern Illa, socialista com l’alcalde). Perquè el discurs del batlle ha de representar tothom, totes les sensibilitats, en aquest moment les polítiques. Fins i tot encara que es comparteixi completament tot el que diu, o bé encara que només una part, per petita que sigui, decep que es vulgui infiltrar el missatge de partit. Avui, Diada nacional de Catalunya, no. Perquè no és un discurs de partit com el que Junts fa aquest mateix dia al carrer de les Roques. El de l’alcalde, l’institucional, la veu de la vila, ha de ser el discurs de la Diada de cada una i un de nosaltres, si no és així, no val.
