El 12 de maig els ciutadans de Catalunya, amb dret a vot, vam poder exercir uns dels drets principals que ens permet els sistemes democràtics, la votació per elegir els nostres representants al Parlament de Catalunya.
Cal donar el valor que es mereix al sistema d’organització social i política que tenim en aquest país, que és el sistema democràtic que atribueix el poder al conjunt de la ciutadania i que es fa efectiu a través de les votacions generals amb l’elecció dels nostres representants en l’òrgan institucional principal, que és el Parlament de Catalunya.
Una vegada hem elegit els nostres representants, cal que els consellers de cadascun dels partits arribin als acords pertinents, d’acord amb la situació de forces i ideologies polítiques que hi ha representades. Per tant, cal fer una primera anàlisi molt acurada, reflexiva, realista i possibilista d’interpretació del que la majoria de ciutadans han escollit, i aquí no s’hi val que els partits facin servir el tacticisme sectari, irresponsable i antidemocràtic de buscar altres vies de bloqueig institucional, repetició d’eleccions, etc., per tal de forçar noves eleccions, perquè els resultats no han sigut del gust i de les necessitats dels partits, per sobre de la decisió del poble i de les necessitats conjuntes del país.
La democràcia i la Constitució espanyola del 1978 donen moltes eines per tal que els partits tinguin camins i formes d’exercir el poder legislatiu, però això no vol dir que, de manera recurrent, utilitzin aquestes vies secundàries, que no són les més adients i efectives per gestionar.
El poble de Catalunya ha donat el seu veredicte en les darreres eleccions i ha dit diverses coses:
-Catalunya vol una representació molt plural de ciutadans en el Parlament, de vuit partits amb vuit sensibilitats polítiques diferents.
-El guanyador per majoria simple de les eleccions ha sigut el PSC.
-Els partits amb ideologia independentista han assolit un 43,16% dels vots emesos, i això els dona una representació de 61 escons.
-La resta de partits del Parlament han assolit un 56,49% dels vots, cosa que els dona una representació de 74 escons.
-En el Parlament, la ideologia d’esquerres representa el 51,55% dels vots emesos, amb 62 escons, i la ideologia conservadora el 44,32%, 63 escons.
-Amb aquest Parlament cal que els partits polítics facin política de nivell, no d’enfrontament partidista i sectari, amb reflexió, diàleg, acords i pactes possibilistes per governar el país i continuar avançant, amb el benestar de les persones.
Malgrat aquest ambient actual de confrontació permanent entre tots, per ideologies diferents i per aspiracions nacionalistes extremes tant d’esquerres com de dretes, cal fer esment a alguns comportaments personals de polítics, que expressen molt bé el sentit clar del que és la democràcia i com exercir-la de forma coherent:
-El president actual de la Generalitat, el Sr. Pere Aragonès, a causa dels resultats de les eleccions, ha fet una lectura autocrítica de la seva gestió i ha donat un pas al costat per deixar els càrrecs polítics que tenia. Aquesta actitud demostra molt bé el nivell d’exigència democràtica que té, els càrrecs que les votacions dels ciutadans li havien atorgat i que la seva exigència personal, com a demòcrata, li ha fet prendre.
-Tenim també l’altra cara, amb el Sr. Carles Puigdemont, que malgrat que els seus objectius electorals no s’han assolit, amb una diferència encara més considerable que en les eleccions anteriors, del 2021, i que ell mateix va dir que si no podia ser president de la Generalitat es retiraria de la primera línia de la política, resulta que no ha fet gens d’autocrítica, i a més, els seus arguments davant la resta de partits són insinuacions directes de pressió, que d’una manera il·legítima i antidemocràtica volen buscar qualsevol tipus d’excusa per fer el que les urnes no li han donat, és, doncs, un exemple molt adient del que no ha de fer un càrrec polític en democràcia.
La conclusió que m’agradaria treure com a reflexió final és que amb un sistema democràtic i com a bon demòcrata que exerceix els seus drets però també els seus deures no tot és vàlid per actuar en la vida política i social, cal mantenir els principals principis de valors humans i socials per exercir els càrrecs que la ciutadania atorga en cada moment.
