En una societat democràtica com la nostra tenen cabuda totes les sensibilitats ideològiques que hi puguin haver i que compleixin els requisits mínims, establerts en la normativa dels partits polítics, per presentar-se a les eleccions al Parlament, que contempla la Constitució espanyola. Una altra cosa són els altres règims d’estat que hi ha en el món actual, que estan fora de les normes democràtiques, règims autocràtics, autoritaris i dictadures personalistes alguns, i d’altres que són pseudodemocràcies o règims no democràtics encoberts.
Els règims democràtics del món occidental, pels seus valors democràtics, socials i humans, cal preservar-los i consolidar-los, i més en el moment actual, de gran polarització política, i l’increment de les posicions d’extrema dreta i feixistes a Europa i a la resta del món.
En aquestes situacions confuses i complexes és quan cal tenir més cura, moderació i equilibri en la presa de decisions personals i col·lectives per mantenir-se dintre les regles de joc que ens atorga el sistema democràtic actual, que ens vam donar en el referèndum de la Constitució del 1978. Malgrat els 43 anys que fa que hi ha democràcia a Espanya, cal dir que som una democràcia jove, que cal reafirmar i millorar cap a un nivell superior, semblant als països fundadors de la UE.
Estem en un moment històric complicat, per l’esclat de dos conflictes bèl·lics a Europa, la invasió de Rússia a Ucraïna i, a l’Orient Mitjà, l’ocupació d’Israel del territori palestí de Gaza després de l’atac terrorista de Hamas i la continuació, amb la invasió del territori del Líban. A part d’aquests conflictes bèl·lics, tenim el deteriorament continuat en el temps de les principals institucions internacionals, que es van crear després de la Segona Guerra Mundial, com l’ONU, i que haurien de ser el referent per debatre els problemes mundials i aconseguir els acords democràtics, amb les resolucions que dictava l’organisme mundial. Però això ja fa temps que no passa, a causa del dret a veto que van imposar els països més poderosos, la Xina, França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units, per tant, si no evolucionem cap a un sistema més democràtic i just del principal organisme de resolució internacional dels conflictes no podrem avançar democràticament.
En aquest entorn mundial actual, i comprovada la gran complexitat en la presa de decisions ponderades i acordades per les majories, cal que els ciutadans posem totes les nostres capacitats i esperit crític per prendre les nostres decisions, en el sentit més encertat per a tots nosaltres, i al mateix temps que incideixin de manera efectiva en tots els nostres representants polítics i governants.
Deixo, per això, un seguit de reflexions per a tots plegats, per afavorir que cadascú en tregui les conclusions més adients:
-En el món actual cal tenir clar què volem, viure en un sistema democràtic o provar altres formes autoritàries, pseudodemocràtiques, que ja hem viscut.
-Si volem mantenir el sistema democràtic assolit, cal ser proactius amb l’exercici dels drets que ens dona, però també amb les obligacions que ens pertoquen.
-Malgrat les responsabilitats clares i principals dels nostres governants i parlamentaris escollits, cal ser exigent amb un mateix, per contestar la pregunta que va deixar un president dels Estats Units als seus ciutadans: “Què puc fer pel meu país?”.
-Els conflictes bèl·lics, els grans reptes de la humanitat i els problemes del dia a dia, quasi sempre tenen una solució, cal dialogar, acordar i pactar amb els altres.
-En un món complex com l’actual, no hi ha solucions ni ràpides ni fàcils als problemes que es presenten, per això és cabdal fer un bon diagnòstic en cada moment.
-Els grans reptes en el món se solen assolir amb la unió de totes les parts implicades i amb un únic objectiu comú. D’això en tenim molts exemples i experiències en tots els àmbits, polítics, econòmics i esportius.
-El trànsit per la vida, i els darrers anys més, ens ensenya que les solucions als problemes de la societat no venen de bracet de posicions ideològiques extremistes, excloents, autoritàries, sectàries i unilaterals, sinó més aviat del debat reflexiu, d’aconseguir acords i pactar les solucions.
-Si volem avançar com a societat democràtica, cal no perdre mai de vista que els valors humans són l’element cabdal per viure en comunitat.
