Aquest cap de setmana, en família, vam estrenar el nou camí que connecta Sant Feliu del Racó amb Castellar. Tot i la il·lusió inicial, l’experiència va esdevenir una barreja d’alegria i decepció però sobretot inseguretat. El projecte es va anunciar el 2021 dins del pla “+Castellar que mai”, un pla que L’Actual va difondre com a suplement de 16 pàgines a tot color. El 2022, es va confirmar que l’Ajuntament a més, rebria finançament dels fons europeus Next Generation. Ara, el 2025, sembla que les obres finalitzen.
Un dissabte qualsevol, un nadó, un nen i dos adults vam emprendre el trajecte de 2,3 km de demanda veïnal històrica. Des del centre de Sant Feliu, com cada dia, vam haver de caminar per una carretera sense voreres, amb cotxes circulant a gran velocitat. A la BV-1249 la situació no millora: plataners gegants ocupen la vorera i amb prou feines hi passa una persona. Quan, per fi, vam arribar al nou camí bici la tranquil·litat va durar ben poc.
A escassos metres, ens vam topar amb la primera cruïlla, on cal prémer el botó d’un semàfor. La sorpresa? El botó està col·locat darrere d’una caixa elèctrica que obliga gairebé a trepitjar calçada per accionar-lo. El pont del Ripoll, és tan estret que dues bicicletes amb prou feines poden creuar-se, i encara menys un cotxet o cadira de rodes. Passat el pont, el camí esdevé més agradable, planer i espaiós, fins que altra vegada cal travessar la carretera principal, a l’altura de l’antic garden. Aquest cop, sense semàfor ni pas de vianants, vam haver de córrer amb els nens a coll per evitar el trànsit. A la zona dels Airesols, el recorregut comparteix trams amb la circulació de vehicles. Ens vam trobar caminant pel mig del carrer, sense saber per on passar, mentre les voreres, minúscules i deteriorades, no oferien cap alternativa segura.
La manca de passos de vianants o senyalització que indiqui preferències de pas agreuja encara més la inseguretat dels trams. Uns 40 minuts més tard, després d’esquivar pedres i runes d’esllavissades encara senyalitzades amb cintes de policia desgastades pel temps, arribem als horts de l’entrada de Castellar. És aleshores quan ens adonem que el camí s’acaba de cop, sense una connexió clara amb el centre urbà. Si algú vol continuar en bicicleta, quina és l’alternativa? Incorporar-se directament a la B-124, una carretera insegura fins i tot per als ciclistes més experimentats?
Espero sincerament que aquest camí no es consideri finalitzat i que es corregeixin els trams perillosos, es garanteixi una continuïtat real i es replantegi l’accessibilitat per a famílies, persones amb mobilitat reduïda i ciclistes ocasionals. Després de 4 anys d’espera i amb l’aprovació d’un Pla de Mobilitat Sostenible clarament insuficient, em pregunto què podem esperar en el futur en matèria de mobilitat al nostre poble, després de més de 17 anys de govern socialista.
