Continuant analitzant el tema, veiem les diferents raons que van portar un grup de partits polítics a iniciar i fomentar l’anomenat procés.
Fem una síntesi dels fets més rellevants per a mi:
-L’Estatut de Catalunya (Estatut de Miravet), va ser referendat pels ciutadans en el referèndum del 18 maig del 2006. Amb una participació del 48,85% del cens, el 73,90% dels vots van ser a favor i el 20,76% en contra.
-El partit del PP, el 31 de juliol del 2006, va interposar un recurs d’inconstitucionalitat sobre 114 dels 223 articles de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006, un exemple clar de fer política, exclusiva, de confrontació.
-El Tribunal Constitucional, el 28 de juny del 2010, va dictar sentència al recurs d’inconstitucionalitat i va declarar inconstitucionals 14 articles, i subjectes a la interpretació del tribunal 27 articles més.
-L’11 de setembre del 2012 es va produir la primera gran manifestació ciutadana, promoguda pels partits CiU, ERC, i la resta d’entitats proindependentistes com Òmnium Cultural i l’ANC, i altres entitats que s’hi van adherir, amb el lema “Referèndum d’autodeterminació i un estat català”.
-Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012, i amb els resultats obtinguts de CiU, pitjors que els de les eleccions del 2010, Artur Mas fa una aposta definitiva i exclusiva cap a la independència de Catalunya com a únic objectiu principal en la gestió de futur. D’això se’n diu el procés, que ha durat fins l’elecció del nou president de la Generalitat, Salvador Illa.
Vistos els resultats de la pregunta en l’enquesta del CEO, queda clar que el 2024, els ciutadans majoritàriament, el 63%, aposten per opcions no independentistes, és a dir, que després del procés han tret les seves pròpies conclusions, diverses, per descomptat, però concloents: aquest procés s’ha acabat i cal obrir noves formes de fer política per atendre les noves majories de la ciutadania.
Els ciutadans ja han dit la seva, ara falta que els polítics facin la feina, per fer realitat noves opcions.
