Dimarts s’aprovarà el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) per a Castellar del Vallès. Malauradament, per a molts veïns, entre els quals m’incloc, aquest pla deixarà una sensació de frustració i d’oportunitats perdudes. Després d’haver participat activament a les taules de mobilitat, aportant idees i escoltant propostes diverses, el resultat final, després de llegir una memòria de prop de 300 pàgines, s’allunya de les necessitats reals i palpables del municipi.
Aquest no és el primer intent de redefinir la mobilitat a Castellar del Vallès. El 2012 es va aprovar un pla similar (PMU), teòricament ambiciós, que aspirava a transformar el model de mobilitat. Però aquell pla, que va expirar el 2020, encara avui no ha complert ni el 60% dels seus objectius fonamentals. La realitat és que no hi ha hagut avanços significatius en aspectes clau, com l’augment de l’ús de la bicicleta o la reducció del trànsit rodat.
El desequilibri és evident: mentre s’intenta promoure la mobilitat sostenible, a peu o en bicicleta, les infraestructures i la realitat del dia a dia continuen incentivant l’ús del cotxe. Moltes famílies no tenen altra opció que dependre del vehicle privat.
I aquesta dependència del vehicle privat és un dels problemes més greus de la mobilitat a Castellar, una realitat que el nou PMUS no afronta amb la contundència necessària. No podem oblidar que el Balcó, els Airesols, les Arenes, Can Font, Can Avellaneda i Sant Feliu del Racó també són Castellar. Tampoc podem ignorar que, per anar a treballar a altres municipis, el vehicle privat segueix sent la principal opció.
El nou PMUS fa grans proclames sobre la mobilitat activa, l’ús de la bicicleta i la “ciutat dels 15 minuts”, un concepte que vol garantir que totes les necessitats bàsiques es puguin cobrir a peu, en bicicleta o amb transport públic. Però aquestes idees xoquen amb una execució deficient i una manca de planificació coherent. Mireu els horaris del C4.
Pels romàntics que somiàvem amb el tren, doncs al PMU del 2012 era la gran opció estratègica per transformar la mobilitat, la decepció és doble. Aquest projecte ha desaparegut de l’agenda, deixant el nostre municipi desconnectat d’una infraestructura clau per a la sostenibilitat. El tren es preveia com el catalitzador que reduiria la dependència del cotxe. Integrant Castellar dins una xarxa metropolitana de mobilitat realment eficient. Però no ha estat ni serà l’aposta del PSC de Castellar. I el nou pla tampoc aposta per reforçar la xarxa de transport públic. I si volem que Castellar del Vallès faci un pas endavant cap a una mobilitat veritablement sostenible, cal reforçar aquesta xarxa de transport públic amb més freqüència del C4, millor cobertura i un sistema que connecti de manera realista i eficient totes les urbanitzacions amb el municipi.
Mentre el transport públic no pugui competir en comoditat, rapidesa i eficiència amb el cotxe, serà difícil imaginar un canvi significatiu d’hàbits. I aquest canvi d’hàbits és, sens dubte, el gran repte per assolir una mobilitat sostenible.
