En la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 es fa fer constar:
“Article 27 1. Els estats membres reconeixen el dret de tots els infants a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social”.
A Castellar del Vallès no hi ha cap parc veritablement inclusiu. És per això que aquest mes de setembre el grup municipal d’ERC ha portat al ple de l’Ajuntament una moció sobre la inclusió dels parcs infantils i les zones d’esbarjo.
És necessari que els parcs infantis siguin veritablement inclusius, han d’estar dissenyats perquè tots els infants, independentment de les seves habilitats físiques o cognitives, puguin jugar i gaudir plegats.
Els parcs inclusius han d’estar equipats amb jocs adaptats, superfícies segures i accessibles, disposar de text en braille sonor i àrees de descans que permetin que tots els nens hi participin.
La inclusió als parcs infantils no només beneficia els infants amb discapacitats, sinó que també ensenya a tots els nens i nenes la diversitat i l’empatia des d’una edat primerenca. Amb el joc en comú, els nens i nenes aprenen a acceptar i valorar les diferències, una cosa que és fonamental per construir una societat més justa i comprensiva. Això no només fomenta l’activitat física, sinó que també promou la socialització i el desenvolupament emocional.
També hem fet ressò d’un estudi del CISC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) en què s’alerta que el cautxú és un material que conté molts contaminants químics que poden afectar el medi ambient i la salut, per això hem assenyalat la necessitat de fer un estudi amb els serveis tècnics municipals per la substitució del cautxú amb materials alternatius més sostenibles en composició i manteniment.
L’aprovació d’aquesta moció no en garanteix el compliment, haurem d’estar vigilants perquè l’Ajuntament es comprometi en fets.
Però si en 17 anys que els socialistes han estat governant a la nostra vila, no han sigut capaços de fer accessible el comerç, ni de dissenyar un parc infantil veritablement inclusiu, com volen crear espais amb disseny universal?, que és el disseny de productes i entorns perquè els utilitzin totes les persones sense la necessitat d’adaptació o d’un disseny especialitzat.
Queda molt bé dir que hem après un concepte nou, però no hi ha fets, només paraules amb poca voluntat política.
