Enguany, la celebració de la Diada nacional aquest dimecres té un significat molt especial, ja que es produeix en un moment clau per al futur de Catalunya. S’obre un horitzó de grans perspectives que no podem deixar escapar.
En primer lloc és necessari de reivindicar i recuperar uns serveis públics de qualitat, que garanteixin una societat pròspera i justa. Els esforços de l’Administració han de tornar a centrar-se en la sanitat, l’educació, l’habitatge, la seguretat, la mobilitat i les infraestructures. En definitiva, en totes aquelles coses que contribueixen al benestar de les persones.
Serà un camí complicat que requerirà molts esforços i, també, que siguem capaços de crear un clima de confiança i d’estabilitat. Hem de fer que l’actual política de confrontació es transformi en una política de diàleg i cerca de consensos.
Per crear aquest clima crec que són imprescindibles dues condicions prèvies: que Catalunya recuperi l’estabilitat política i social i que definitivament pugui disposar d’un finançament just.
La primera condició demana l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia, sense interferències judicials. Com ha manifestat explícitament el president de la Generalitat, “l’àmbit judicial ha de respectar l’esfera de decisió que té la política legislativa”. Independentment que la decisió pugui agradar més o menys, és una decisió sobirana.
La segona condició és que Catalunya assoleixi definitivament un finançament just que permeti revertir el dèficit fiscal històric que pateix. Cal un sistema de finançament en què la redistribució de recursos sigui equitativa i no perjudiqui els ciutadans de Catalunya.
Catalunya és una nació forta i resilient, capaç de superar totes les dificultats. Ara, més que mai, estic convençut que encetem un camí de futur.
