Vista en perspectiva, des de la maduresa, la vida és una alenada, un buf. Si ho percebem així vol dir que hem estat afortunats. Però, si en som conscients, la realitat és que un any més, pesa. Poc o molt notem com s’accentua el declivi vital, físic i sovint mental: ens costa més fer un moviment, trobar la paraula que voldríem... No ens posem pessimistes. Molts, malgrat els anys, tenen la sort de continuar descobrint nous motius per no abandonar-se i seguir endavant, aportant el que poden al seu entorn. Però l’implacable esdevenir dels fets ens fa vulnerables. Hi ha dies en què ens envaeix una certa melangia, millor que no sigui por. Qui ha fet els deures i les paus no hauria de tenir por. Cal estar oberts a acceptar el que ens pugui esdevenir. A la fi, tots volem descansar de les angoixes i maldecaps que ens envolten, del fantasma del futur que ens espera a nosaltres i als qui estimem, al Planeta , a tots. Hi ha qui pensa que no li tocarà viure-ho perquè no hi serà. Val. Però potser el que més ens amoïna és la soledat no desitjada, com un pes insuportable. Evitem tancar-nos, cerquem vies de relació amb els altres, activitats conjuntes adequades que ens permetin compartir vivències, emocions... comunicar-nos. Hi ha a qui li agafa la pressa per acabar antics projectes mig oblidats. Per què no? Estarà entretingut. El que és recomanable és anar deixant el llast que ens pesa, il·lusions ara impossibles, tancar temes que han deixat d’interessar-nos o que no val la pena remoure, preocupacions inútils que no està al nostre abast resoldre... Tot per anar assolint el desig de viure més tranquils, amb els mínims conflictes. Ens adonem que va decaient l’energia física i la facilitat verbal, que certs plaers se’ns acaben, però no la passió ni el desig potser, ni la curiositat de saber, d’entendre o d’aprendre encara. Aprofitem-ho. És hora de cuidar-nos més i també dels altres o de deixar-nos cuidar sense exigències. Trobarem petites satisfaccions fent per als altres coses que ens demanin o creiem que els poden agradar. I així seguirem passant els dies, però somriu, sigues amable. Et sentiràs millor.
