La resolució 181 de l’Assemblea General de Nacions Unides va ser votada el 29 de novembre de 1947. En aquesta resolució es proposava la partició d’Israel en dos estats, un d’àrab i un de jueu, amb una zona on es trobaven les ciutats de Jerusalem i Betlem, que estarien sota control internacional.
El 14 de maig del 1948 es va produir la declaració d’independència de l’estat d’Israel. Aquesta declaració afirmava que l’estat s’havia de construir sobre els principis de llibertat, justícia i pau, estar obert a la immigració de tots els jueus del món i garantir la igualtat de drets i llibertats per a tots els seus ciutadans sense distinció.
A partir d’aquell moment, Israel ha anat annexionant-se territoris amb l’aquiescència de la majoria de països de l’anomenat primer món encapçalats pels Estats Units, principalment a causa, i això és una opinió personal, al gran poder de la comunitat jueva dels Estats Units i al sentiment de culpa de la majoria de països europeus, que van girar l’esquena als jueus europeus durant el genocidi nazi i que no van reaccionar fins al final de la guerra, quan es van descobrir els camps de concentració.
Tots aquests antecedents han fet d’Israel un estat bel·ligerant amb tots els seus veïns àrabs que ha desembocat en l’actual genocidi que s’està produint envers el poble palestí.
És veritat que el poble jueu ha patit persecucions, expulsions i genocidi durant molts períodes de la història, i que durant anys ha patit el terrorisme al seu país, però no és cap excusa per cometre la barbàrie a la qual estan sometent el poble palestí.
És hora que tots els països de la UE reconeguin l’estat de Palestina per tal de poder negociar d’estat a estat en igualtat de condicions, és hora que l’estat d’Israel reconegui els drets del poble palestí de la mateixa manera que es van reconèixer els drets del poble israelià l’any 1947.
Els estats espanyol, irlandès i noruec han fet un pas molt important, i aviat, si no ho ha fet quan es publiqui aquest article, també ho farà l’estat eslovè, només hem d’esperar que tots els països demòcrates facin aquest pas endavant i s’obligui el govern ortodox d’Israel a negociar un acord que duri molts i molts anys.
