Tot comença quan acaba l’imperi napoleònic. En aquell precís moment, any 1815, les nacions europees respiren, volen renéixer i ser lliures, però el vertader poder, amb les monarquies absolutes, pren, mai més ben dit, les regnes. En el transcendental Congrés de Viena (1814-1815) decideixen repartir-se Europa en forma de regnes i estats, en lloc de tenir en compte les nacions. Volent o no, els estats van passar a ser plurinacionals.
Resulta difícil poder atribuir el lloc i la data del naixement del vals, però és segur que la seva real expansió es produeix precisament a Viena el 1815. Era una dansa que coneguda i estimada pels joves catalans, igual que la polca, el schottish, el rigodon o el cancan i la sardana llarga. Però els historiadors ens diuen que la sardana llarga en principi era desenfadada, quelcom esbojarrada, o sigui degradant per als carlins amants de l’ordre. D’aquí els enfrontaments entre aquests i els republicans, que n’eren entusiastes.
