Com dèiem, Anna Costal, en la seva tesi doctoral va qüestionar la intenció de Pep Ventura de fer patriòtica o nacional a la sardana. Simplement creu que havia de competir amb bandes militars i orquestres i per tant va intentar i ho va aconseguir, ampliar la cobla de tres quartans amb més músics, amb més instruments de més tonalitats i especialment amb un nou instrument com la tenora, que meravellava els balladors. Amb tot plegat amb la nova cobla i allargant la sardana, podia repetir a plaça les òperes, sarsueles i balls europeus de moda. Fins i tot arriba a pensar que la partitura de Per tu ploro pot tenir reminiscències d’alguna altra melodia lírica.
Com pot ser, doncs, que en poc temps la sardana llarga i la nova cobla de Pep Ventura tingués tant èxit pels pobles i festes majors de moltes comarques, i van arribar a produir-se vertaderes i documentades lluites a pedrades entre els balladors de les sardanes curtes i les de Pep Ventura? Què estava passant o què va passar?
