Aquest cap de setmana, Junts per Catalunya celebra el seu Congrés Nacional a Calella, quatre anys després de la fundació del partit. Ara, dos anys després del darrer congrés, la situació és ben diferent de la que teníem llavors: Junts ja no està al Govern, el sobiranisme ha perdut la majoria al Parlament i els votants ens han col·locat com a primera força de l’oposició enfront d’un govern socialista sorgit de les cendres dels tripartits d’anys enrere. Les eleccions del 12 de maig van constatar que, per primera vegada des del 1980, el catalanisme no suma majoria absoluta perquè hi ha un conjunt de votants –que ja ronda el milió– que s’abstenen sistemàticament, decebuts per com han anat les coses aquests darrers anys. Aquest diagnòstic és el que motiva la convocatòria d’aquest congrés. Junts va néixer, recollint el mandat de l’1 d’octubre, per esdevenir la força política central del món sobiranista que ha de liderar el país cap a la independència. Aquest congrés és el congrés de la consolidació del projecte de Junts, des de la perspectiva que dona ser la primera força de l’oposició –i la més forta dins l’espai independentista–, davant d’un govern de vocació sucursalista, més preocupat per no torpedinar els interessos de Pedro Sánchez que no pas en governar en pro de l’interès general dels catalans. Es tracta, doncs, d’actualitzar l’instrument –Junts– en consonància amb els nous temps i amb els reptes actuals que hem d’afrontar, amb obediència únicament als interessos dels vuit milions de catalans. Assumim, per tant, el rol que ens toca proposar i liderar una alternativa solvent, creïble i realista, que garanteixi un futur pròsper per a Catalunya i que en garanteixi la supervivència com a nació. I, sobretot, un projecte que transmeti la confiança per despertar la il·lusió d’aquells que se senten orfes de representació política, però que tenen gaire clar què volen i què no per al seu país. La correlació de forces actual no ens és favorable als que entenem que Catalunya no és una regió espanyola més, i el desgast dels darrers anys ha deixat malmès el sentiment nacional, però les forces sobiranistes tenim el deure i l’obligació d’entendre’ns per capgirar-ho. Si una cosa està clara a hores d’ara és que sense unitat estratègica no cal ni començar la partida. Projecte de país i reconstrucció estratègica per la independència, d’això va aquest congrés.
